Reflexions en dia de reflexió

Demà són les el·leccions al País Basc, i avui suposadament és el dia de reflexió. Però per reflexionar què? Els que ho haurien de fer són aquells que volen estar al govern, aquells que volen agafar cadira per començar la nova partida.
Una partida, que es va començar a jugar el juny del 2002 amb l’entrada en vigor de la llei de partits, un dels grans escàndols de l’Europa del segle XXI, on gràcies a l’aprovació de la mateixa, poden ilegalitzar tot el que no els és del seu gust sota la paraula “il·legal”. Des de partits polítics, diaris, bars... però són il·legals? En funció de què? En funció de les seves normes...
Però hem de recordar que il·legals poden ser moltes coses, tantes com ells vulguin. Si volen podrà ser il·legal parlar català a les escoles, podrà ser il·legal fer premsa en euskera, podrà ser il·legal prohibir la sanitat als immigrants, només fa falta que els dos grans es posin d’acord, firmin una llei, i llestos... Alguns pensareu que he exagerat en fer aquestes comparacions, però no cal anar gaire endarrere per veure què era il·legal en el nostre país... els temps han canviat, però menys del que ens imaginem... no seré tan hipòcrita per dir que estem igual que fa 35 anys, però la cosa no pinta bé... Molts de nosaltres, som dels que diem que no ens agrada la política, que inclús alguna vegada no anem a votar... però si hi volem anar, tenim l’opció de poder triar a qui realment volem... i en aquestes eleccions hi haurà molta gent que no podrà votar el que volen, perquè la seva butlleta no hi és, l’han cremat, l’han tret... Seran de 140.000 a 175.000 persones les que no podran triar i que per coherència, segons aquesta llei, també haurien de ser considerats... potser il·legals?
No sé quins seran els resultats electorals, ni què passarà... però per la sort dels bascos i dels que estem a favor de la democràcia, de les cultures, de la diversitat, de les minories... haurem de resar perquè no pactin PSOE-PP... ja que si van fer el que van fer el 2002 des de Madrid, a veure què faran ara des de Vitòria.
Espero i desitjo que els abertzales autèntics, siguin conscients de la que els hi ve a sobre i que enlloc de fer el vot nul... com demanen alguns,votin. Votin Aralar. Segur que no representa tot el que volen, però s’ha de ser conscient de la que els pot caure a sobre si els tramposos aconsegueixen guanyar...
Gora Euskal-Herria.

Compartir

Compartir. Idees, pensaments, opinions... Un bloc per mi és això, un lloc pensat per deixar-hi anar un xic de tot...hi puc parlar de política, de música, de vivències, d’injústicies, de justícies no justes... però bàsicament, en el seu moment ho vaig fer perquè molts cops em posava al llit, al final d’una llarga jornada, i em quedava amb les ganes d’haver compartit experiències viscudes en un dia qualsevol d’un mes qualsevol.
I avui tinc ganes de compartir això...

BIENVENIDA
Se me ocurre que vas a llegar distinta

no exactamente más linda

ni más fuerte

ni más docil

ni más cauta

tan solo que vas a llegar distinta

como si esta temporada de no verme

te hubiera sorprendido a vos también

quizá porque sabes

cómo te pienso y te enumero

después de todo la nostalgia existe

aunque no lloremos en los andenes fantasmales

ni sobre las almohadas de candor

ni bajo el cielo opaco

yo nostalgio

tu nostalgias

y cómo me revienta que él nostalgie

tu rostro es la vanguardia

tal vez llega primero

porque lo pinto en las paredes

con trazos invisibles y seguros

no olvides que tu rostro

me mira como pueblo

sonríe y rabia y canta

como pueblo

y eso te da una lumbre

inapagable

ahora no tengo dudas

vas a llegar distinta y con señales

con nuevas

con hondura

con franqueza

sé que voy a quererte sin preguntas

sé que vas a quererme sin respuestas

M’agradaria poder posar el nom de la persona que me’l va fer descobrir, però ara mateix el desconec... prometo trobar-lo.
El que no podré compartir és el to i l’EMOCIÓ que ens va transmetre en el moment de recitar aquests versos....
Així que, gràcies als que comparteixen i ens fan DESCOBRIR, espontàniament, en un instant qualsevol d’un dia qualsevol, fent, d’una llarga jornada, un regal per voler compartir.

Troballes

Fent camí, anem trobant sorpreses i grans troballes... totes elles per la coincidència de molts factors que fan que en un lloc i en un moment de la vida coincidim amb diversa gent. Alguns passen, estan allà, però després, de la mateixa manera que han aparegut, desapareixen. D’altres per contra, apareixen i es queden. D’entrada no n’ets conscient, però després, a mesura q van passant els anys i les coses, veus que encara estan allà... que t’han perdonat, que t’han fet aprendre, que has gaudit i que ho segueixes fent, que a pesar de la distància, cada cop és millor, parlem, escolto... m’encanta. Poden passar dies, mesos, però llavors quan ens trobem, tot és com sempre, com abans... millor, diria... i això ho fa especial... Aquest cap de setmana a Berga ho he tornat a comprovar... I llavors, no queda res més que de tant en tan, recordar-ho per adonar-me de lo afortunat que sóc. Moltes gràcies per les primeres converses, i per les que han seguit, per ser-hi, per perdonar-me, per deixar-me entrar en el teu món i sobretot per deixar-m’hi seguir sent.