Primer va ser a Navarra, on van recolzar a UPN i ara a Euskadi on han pactat amb el PP... Encara no han començat a governar i ja estan fent el que tan havien promès en la seva campanya electoral... "A diferència dels altres, nosaltres governarem per tots, no farem un govern de fronts..." aquestes eren unes de les paraules dels socialistes d'Euskadi en la seva campanya electoral... Criticaven, de l'anterior govern, que només es preocupava de la meitat de la població i que ells això no ho farien... Doncs d'entrada, ja se'ls intueix el rumb que seguiran... Aquest pacte és legítim, però no és ètic... dos partits que van en contra constantment, només es posen d'acord per accedir al govern i així fer fora a la crosta... Primer a Navarra i ara a Euskadi. I per deixar clar que ara el que volen és treballar i tractar els temes que realment preocupen a la població, són paraules que no paren de repetir, doncs han decidit -i en fan bandera-, de treure Iparralde (el país basc francés) i Nafarroa dels mapes del temps d'ETB (euskal telebista). Deuen pensar que així aconseguiran erradicar el nacionalisme basc de les contrades... Ara ho veig més clar que mai... Euskal-Herria ho passarà malament els propers 2-3 anys, però això, serà la primera passa per renèixer encara amb més força...
... i s’està acabant un altre dia, una altre setmana i un altre mes... ... fa res ens miràvem el calendari en busca d’algun dia en vermell entre tanta negror, i no en trobàvem cap fins a l’abril. Llarga travessa per aquest “fred” hivern. Però com aquell qui no vol, ja hi som, ja hi hem arribat, ja han canviat l’hora i hem entrat de caps a la primavera... una bona època per gaudir dels dies i de les nits, de les estones... Estones que durant aquest hivern ha costat trobar-les, empesos pel ritme autoimposat i que ens imposen, avancen els dies sense adonar-nos-en... sense temps per gaudir, per parar, per pensar, per frenar... Un altre cop els propòsits d’any nou s’han quedat enrere, i la majoria sense complir... per això ara és un bon moment per recuperar-los... ja que els dies s’allarguen i es recuperen els vespres, hivernats des de la tardor...
Fa un parell o tres d’anys, a la plaça Dalí de Figueres, vaig descobrir, de casualitat, els Love of Lesbian... era un concert en format acústic, en una espai molt reduït però em van captivar...i molt. Aquest mes, treuen nou disc, i pel que he pogut escoltar fins al moment... pinta molt i molt bé. Als que no els conegueu us el recomano i als que ja els coneixeu, no tinc cap dubte que us acabaran de convèncer...
Ahir llegia aquesta carta a l’apartat del lector escriu al punt diari...
"Tenim un fill de color amb 18 anys, el vàrem adoptar amb set mesos, català i fill de catalans. Ha crescut envoltat dels seus amics, catalans com ell, amb tota normalitat i sense que el color de la seva pell li representés cap problema. Però això actualment ha canviat. A més a més de la complexitat de ser pares d'un noi d'aquesta edat, pel que representa tenir 18 anys, hem d'afegir la desagradable experiència de veure com el nostre fill, setmana rere setmana, torna sol a casa per no haver pogut accedir a la discoteca a la qual entren els seus amics amb total normalitat. El nostre fill, humiliat una vegada i una altra davant de tothom, no entén com en ple segle XXI el color de la pell pot representar un problema per accedir a un lloc d'oci per a joves, com és el cas de la discoteca Millennium & Cosmic Club de Sils i Sugar de Platja d'Aro, locals que ja han estat denunciats per nosaltres. Que algú ens digui si això no és racisme, amb totes les seves lletres, i com podem explicar-li que és un català amb els mateixos drets que els seus amics." Conec la família en qüestió... i suposo que aquest és un dels motius pels quals ara mateix estic escrivint. Molts de nosaltres comprovem com dia rere dia aquest fet es repeteix constantment en diferents locals... i la veritat que un queda perflex de com pot estar això passant. Que es creuen els propietaris de locals com aquest? Que pretenen? Per què no van un dia a veure les diferents escoles públiques i observen... veuran la realitat... perquè gent així demostra que no s’adonen del que realment està passant al nostre país... Que esperen aconseguir? Com s’imaginen els seus locals d’aquí 20 anys? A mi m’agradaria imaginar-me’ls buits... L’estiu passat quan ja estàvem a punt d’acabar el nostre viatge a Bolívia, vam decidir passar la nostre darrera nit per Santa Cruz... i la nostre sorpresa va ser el tracte rebut per part dels propietaris del local on vam anar... ens varen fer pagar per entrar a diferència de tota la resta, ens van convidar a no estar a la barra perquè la gent com nosaltres no hi podíem estar i quan ens vam decidir a seure en una de les taules, anavem rebent negatives.... 20 taules buides i per nosaltres no n'hi havia cap de possible... i un cop ja presa la consumició ens van fer la vida impossible fins aconseguir el seu objectiu... vam marxar... (una anècdota, ja que el tracte rebut fins llavors pels bolivians va ser magnífic). Ens varem quedar tocats i indignats pel tracte rebut... m’agradaria que aquests propietaris i tots els que practiquen el racisme amagat sota un “reservat el dret d’admissió” visquessin en pròpia pell aquest tracte... I, a més, també em quedo perplex quan els seus pares diuen que el seu fill torna sol a casa... què fan els seus amics? El veuen marxar i es queden tranquils? Gaudeixen d’una nit de festa mentre un dels seus ha de tornar a casa? Ens hauríem d’anar plantejant alguns valors com el de l’amistat...
"A la part dreta-alta del vídeo podeu trobar la lletra de la cançó"
