Assegut a la terrassa d’un bar amb un cafè acabat de fer i llibre en mà, em disposo a gaudir d’un matí de diumenge ben relaxat després d’un dia ben extrany però especial... A la taula del costat escolto una conversa on un pare intenta explicar als seus dos fills què és la primavera... Els hi explica quans mesos dura, que ve després de l’hivern i abans de l’estiu... De sobte, un dels noiets es gira i comença a mirar al seu voltant. Tot seguit li pregunta al seu pare:
“i llavors, on són les flors?” El pare somriu i li intenta fer veure que les flors no floreixen totes de cop el primer dia de la primavera i menys a la Plaça Mercadal... estem a Reus!!
Passejant pels carrers m’adono, ens adonem, que estem igual, que el temps passa, que l’escenari va canviant però que “nosaltres” estem igual... i és que amb alguns fa 7 anys que no ens veiem però ningú ho diria. Caminem pels mateixos carrers, conversem amb la mateixa gent i en el mateix bar... i és que sembla que va ser ahir! De totes maneres, alguna cosa em descol•loca.... i és que falten alguns amics que van fer d’aquest lloc, el millor on un va poder crèixer i fer-se gran...
Tot i així, aquest retrobament ha estat una bona manera per fer memòria i per continuar tenint molt present una part molt important de les nostres vides! Moltes gràcies!
Passejant pels carrers m’adono, ens adonem, que estem igual, que el temps passa, que l’escenari va canviant però que “nosaltres” estem igual... i és que amb alguns fa 7 anys que no ens veiem però ningú ho diria. Caminem pels mateixos carrers, conversem amb la mateixa gent i en el mateix bar... i és que sembla que va ser ahir! De totes maneres, alguna cosa em descol•loca.... i és que falten alguns amics que van fer d’aquest lloc, el millor on un va poder crèixer i fer-se gran...
Tot i així, aquest retrobament ha estat una bona manera per fer memòria i per continuar tenint molt present una part molt important de les nostres vides! Moltes gràcies!