Salvados - #olvidados

El Salvados de diumenge, titulat #olvidados, tractava sobre l'"accident" de la Línia1 del metro de València del 2006, i és un d'aquells clars exemples, on queda demostrat que vivim en un país de pandereta. Com pot ser que en un accident on hi ha hagut 43 morts, amb tantes irregularitats, no sigui fins a 7 anys després, que un gran mitjà de comunicació es dediqui a investigar-ho i se'n faci ressò? Si sóc sincer, jo també l'havia oblidat, fins que Pau Alabajos va treure la seva cançó, precisament titulada, línia1. En cada un dels concerts que he assistit d'aquest cantautor de Torrent, en la presentació del tema, sempre explica que hi ha moltes coses que s'han volgut amagar darrera d'aquest "accident", però mai hauria imaginat que fos tan i tan repugnant. Intentaria explicar tot el que s'hi explica, però seria incapaç de transmetre tot el que s'hi diu, així que us recomano que els que no l'hagueu vist, ho feu online... S'ha de veure i s'ha de saber! I el tema final amb Juan Cotino és tan i tan lamentable... En aquest país s'ha perdut la vergonya i tot està permès. I el pitjor, que tot els hi permetem... aquest home, actual president de les Corts Valencianes, és un gran fill de... no té altre nom. Avui mateix hauria d’estar fora de la política i no hauria de poder sortir de casa... però no, en aquest país encara es demanen autògrafs als Urdangarins i es permet fer i desfer a aquests impresentables. Escraches, i més escraches... fins que no puguin ni mirar als ulls dels seus fills i no puguin sortir de casa. Si us plau, els que no ho hagueu fet, mireu el salvados de diumenge... No ens hem de creure tot el que ens expliquen els de sempre... A vegades, per buscar respostes, s'ha d'intentar mirar més enllà i tenir els ulls ben oberts, ja que també depèn de nosaltres, perquè en part, també és culpa nostre.