Última setmana

Aquest cop estic escriguent des de la costa del Pacífic, més cap al sud, on és temporada seca i havíem d'acabar de passar els darrers dies amb sol i platja recuperant forces per la tornada...
Després de fer canopy a Monteverde, una gran experiència, vam anar cap al Rincón de la Vieja, un volcà encara actiu, on vam poder veure tota l'activitat volcànica que hi ha en aquest país. Després de veure pailas de fang, cascades, fumaroles... vam acabar en unes fonts termals, on vam conèixer un noi molt trempat de Valladolid...vam compartir una bona estona amb ell, ens vam posar una mica al dia de Costa Rica i llavors vam fer la última parada de muntanya del viatge....
Vam arribar tard, de nit, i una mica perduts, i on confiàvem allotjar-nos estava tancat... estàvem al mig del bosc, i volia començar a ploure... Llavors, preguntant en una caseta, ens van enviar a buscar la senyora Paca, "que con eso tiempo debe estar en casa", ens va dir, i així ho vam fer... va sortir una dona, ens vam enfangar i ens va deixar allotjar-nos en unes cabines que d'entrada feien bona pinta... realment no estaven malament però si fins el moment la pregunta que fèiem als llocs on anàvem dormir era si hi havia aigua calenta, aquest cop, per les circumstàncies no la vam fer... i el pitjor no és que no n'hi havia, sinó que de l'aixeta no sortia res... Així que amb la pudor que ens feia la pell dels sulfats de les termals i sense poder baixar per dir-li res a la senyora Paca, ja que estava diluviant i estèvem dalt d'un turó... vam decidir que demà seria un altre dia... i ja es veuria... El dia següent, vam anar esmorzar amb la Paca i li vam comentar l'ho de l'aigua i no hi va donar cap importància... nosaltres al final tampoc, el que volíem era un sostre i un llit... i l'esmorzar era estupendo.
Vam anar a veure el Río Celeste, un riu d'un color espectacular per la barreja de minerals...i ens vam tornar a banyar en unes aigües termals, acompanyats de tres dones molt trempades de Mar de la Plata (Argentina). Totes d'uns 55 anys on una d'elles porta viatjant més de 4 mesos sola, amb el seu cotxe i el gos... i encara li queda molt de viatge... vol atravessar Rússia....
Ens faltava per veure la cascada del riu que diuen és espectacular, però mentre erem a les termals... va començar a diluviar... molt... i el que era un riu blau cel, es va convertir en un riu marronós... ens vam quedar sense veure la cascada... :-( A més, de tornada, amb la pluja i el fang vaig anar a parar de panxa al terra, i entre riures argentins, ticos i santdalmains, ben enfangat vam acabar la caminada...
I ara sí, ja cap al Pacífic en busca de sol i platja, on ens han dit que no plourà (només arribar a la tarda, pluja!!!!). L'endemà entrem al parc Manuel Antonio, i la tarda decidim anar una mica més al sud en un poble més tranquil i més tico... de camí... diluvi!!!!!!! Molta pluja!!!! TORMENTA TROPICAL!! Entrem en un hotel, aquest cop sí... dutxa d'aigua calenta, sopar, cervesa i esperar que els darrers dos dies siguin més assoleiats...
Escoltant música a l'habitació sóna: " Quan surt el sol, txuru, txuru, quan surt el sol...." a veure si ens escolta i torna la temporda seca... sinó ens tornarem a mullar... que tampoc passa res!!!

Calor i fred

Acabem d'arribar a Santa Elena, una regio muntanyosa i de dificil exces al centre de Costa Rica, prop del Golf de Nicoya. Despres de passar una llarga nit on m'ha costat molt dormir (suposo perque tenia els ulls mes pendents a la finestra de dalt de l'habitacio, on ahir mentre feiem la migdiada, se'ns va colar un mono i ens va ben espantar...) hem fet una escapada a les cascades de Montezuma. Llavors un banyet a la platja per acomiadar-nos del poble i tot aixo a mes de 30 graus a quarts de 9 del mati. Despres d'un bon esmorzar, tipic de la zona (fruites, iogur, arros amb frijoles, ous... i amb un batut de frutia espectacular...) i
ben dutxats, hem provat el cotxe, i sorprenentment l'amortiguador ens ha deixat continuar... Parant a mig cami per dinar, a les 4 de la tarda hem arribat a Santa Elena on devem estar a uns 15 graus, o menys, i on el vent bufa fort i plou una mica... Amb nomes 100km de diferencia, quins canvis!!! Pero ja va be. Quatre dies de calor eren masses i ara toca refrescar-nos i potser mullar-nos.
L'objectiu de venir a aquesta zona es fer canopy, un esport d'aventura molt tipic del pais i que pinta molt emocionant, potser massa, ja veurem... Ens hem instal.lat a un hotelet molt xulo, de fusta i amb molt bon ambient... on per 15 dolars els dos, tenim habitacio+esmorzar+internet (amb un teclat sense accents com podeu comprovar) i cafe tot el dia. Aquesta es una zona de cultiu de cafe i formatge... i per la fred i el verd que l'envolta recorda una mica la zona dels nostres Pirineus....
En definitiva, aquesta crec que sera una bona manera d'iniciar la darrera setmana de viatge... Esperant que per alla tots estigueu dallo mes be... nosaltres seguim fent cami per la PURA VIDA COSTARRICENSE.

Pluja, platja, amortiguadors...

Acabats d'arribar a Montezuma, al sud de la península Nicoya, ens hem instal·lat en unes cabines enmig del bosc i a prop de la platja... Aquí la selva i el mar es separen per una fina línea que quasi ni es percep... Hem recorregut una mica el poble, cosa ràpida ja que és molt petit, però pel diminut que és, val molt la pena... i sinó que li diguin a la Vicky... ens ha costat molt arribar-hi... quines carreteres... si és que es poden dir així... em sembla que ens hi hem deixat l'amortiguador del 4x4... ja veurem quan hàgim de marxar com respon...
Ara venim de Sámara un petit poble molt bonic, amb platja a la costa del Pacífic... hi hem estat dos dies i hem fet escapades per la costa del voltant... Kms de platja deserta i espectacular... Increïbe... Per fi sembla que hem deixat la pluja endarrera ja que diumenge ens n'anàvem a fer una caminada pel riu Celeste, al nord del país però veient el panorama vam canviar la ruta i hem anat a parar a la costa del Pacífic. D'aquí un parell de dies tornarem a intentar d'arribar a Monteverde per fer el cannopy i cap al riu Celeste... a veure si aquest cop hi ha més sort i el temps ens acompanya...
I llavors? Doncs no ho sé... ja es veurà... ens quedaran poquets dies i depenent de si tenim ganes de platja o de muntanya anirem al Parc Nacional de Manuel Antonio a la costa o pujarem el volcà El rincón de la Vieja... tot fent camí...

Imatges 1ª Setmana

Aquí hi ha un petit resum de la primera setmana en images....

Experiències

Fins avui, que fa una setmana que estem per Costa Rica, no he tingut l'oportunitat de poder connectar-me i actualitzar una miqueta el blog.
Ha estat una setmana ben intensa, ja que hem fet tota la part caribenya del país. Vam començar pel sud: Cahuita, Manzanillo, Cocles...on vam poder gaudir d'unes platges espectaculars... menjant fruita sota palmeres, en una platja de desenes de kms deserta... Alhora, mirant per sobre els nostres caps per què de tant en tan se'ns apareixien monos, iguanes... i algun "mapache"... Increïble.
Llavors vam anar a visitar un poble indígena a la serralada de Talamanca. Per arribar-hi només és possible pel riu i caminant... i ja que portem les "xiruques"... doncs caminant!!! pluja i molt de fang... però quin espectacle de la natura... En arribar vam estar amb la gent de Yorkin, que així es diu el poble, vam veure com viuen, com treballen, com es preocupen per no perdre les arrels, entre elles la llengüa Bribrí...molt maltractada, però que estan recuperant a base d'esforç. També vam veure com fan el cacao, ens van ensenyar com pesquen i com aprenen a viure del que tenen. Com són de senzilles les coses vistes així. El poble són 30 famílies, uns 200 habitants desperdigats per unes cabanyes, on tots s'ajuden i on els nens són tots com germans. Juguen al carrer, i dic carrer per dir-ho d'una manera, i no a la play o la Wi com els d'aquí... Una gran experiència...
Després d'estar dos dies amb ells, vam tornar, aquest cop amb el bot i vam fer camí cap a Tortuguero, on no vam tenir gaire sort per la pluja i per un guia... Part positiva? Vam conèixer dos alemanyes molt maques i vam fer una bona obra per algun dels futurs visitants d'aquest parc, de la qual n'estem molt orgullosos...
I avui, hem arribat a la Fortuna, un poble sota un volcà actiu que hi ha al nord de la capital, amb l'esperança de poder veure com treu una mica de lava demà a la nit... Pel matí, caminada de 5 horetes a un altre volcà i tarda de relax en aigües termals... i un cop sortim d'aquí... doncs ja s'anirà veient...

Aeroports i San José

Ja hem arribat...després de una llarga odissea entre aeroports, ahir vam arribar a San José a les 22h, hora local. A les 5h de la matinada del dissabte per la majoria de vosaltres. Així és que ens portem 7 hores de marge... Només arribar al alberg, hem fet la nostre primera "birra imperial" i ens hem posat a dormir per recuperar una mica de la son acumulada...
Avui ja marxem de San José i ens dirigim cap al sud est del país... cap a Cahuita, al Carib. Ara estem esperant que siguin les 9h del matí per agafar el cotxe que hem llogat i començar a fer camí.
Aquí la vida comença molt aviat...a les 6h del matí el sol ja apreta... i la gent ja circula... així que haurem de intentar adaptar-nos-hi i llevar-nos a aquestes hores per aprofitar cada moment de la "pura vida"...