dimecres, 23 d’octubre del 2019

El conte.


I com tantes vegades, desbloqueges instintivament el mòbil i fas anar els dits cap aquí i cap allà. 

Sense que t'ho esperis, de sobte t'apareix.

Aparentment sembla inofensiu, decideixes endinsar-t'hi, però en tens prou amb pocs segons per adonar-te que és diferent de tot el que estàs acostumat a llegir a través d'aquesta pantalleta.

De cop i volta, "sembla" que la lletra es faci més petita del que és, les paraules se t'enganxen i no ho veus bé. Amb l'ajuda de dos dits, fas un gest per ampliar. I ara ja sí, conscient d'on t'has ficat, agafes aire i continues.

A mesura que avances ho reconeixes tot, cada paraula, cada moment... i et transporta en un temps passat ja viscut.

Segueixes lliscant el dit per la pantalla fins que arribes al final.

Notes com et cau galta avall i la deixes fer.

En aquest moment és quan t'adones, que tot  i que aquest conte semblava inofensiu, no ho era. 

Et dius que te'l tornaràs a llegir, però no ara, potser d'aquí unes setmanes, o uns mesos, qui sap.

I com tantes vegades, bloqueges instintivament el mòbil i la pantalla fon a negre.