Robar

Aquestes darreres setmanes, amb tants canvis a l’horitzó, he pogut comprovar com funciona aquest món en el que acabo d’entrar, on tot si val pel benefici propi, on els valors brillen per la seva abscència.
M’han intentat estafar, enganyar i robar... i sí, dic robar perquè és el que fan la majoria de tots aquells que viuen de la construcció, dels bancs, de la política...
Doncs jo, faré tot el possible per no entrar en el seu rol, no vull formar part d’aquest fastigós món on tot si val per fotre a l’altre... com poden dormir tranquils després de robar d’aquesta manera? No queden escrúpols? Intentaré no posar-los-ho fàcil i tot i així sé que me la fotran... però per poc que pugui els intentaré remoure una mica per dintre, si més no, perquè els costi més agafar el son ni que sigui una nit... el trist, però, és que la majoria deuen anar a dormir ben tranquils, tot i sabent que viuen de robar, per enriquir encara més el que més endavant els enfonsarà... Llavors, quan això passi, que ja passa, no em sabrà cap greu... ans el contrari... i si cal tornarem enrere, on era normal treballar per viure i no treballar robant per viure...