Diàriament circulo per la C-65, que va de Girona a Platja d’Aro, on aquest dijous transcorrerà l’etapa del Tour entre Girona i Barcelona.
Aquest dilluns vaig observar com a la carretera hi havia la presència d’una sèrie de pintades en contra de la Mat, altres a favor de la llibertat de Catalunya, estelades....
La meva sorpresa ha estat quan el dimarts, un dia després, quan tornava de Platja d’Aro cap a Vilablareix, m’han fet aturar. S’estaven fent treballs a la calçada. Un exèrcit d’homes estaven fent treballs a la carretera...No us imagineu què és el que estaven fent? Doncs sí, estaven tapant les pintades! Dos combois de 5 o 6 persones cada un les estaven tapant.... Quina rapidesa, no?
No interessa que al món es sàpiga que aquí s’està en contra d’un projecte que destrossarà bona part del territori, no interessa que al món es sàpiga que aquí hi ha gent que va a contra corrent i no interessa que la gent pensi... Com més babaus, millor! Això és una democràcia? Callar veus perquè la gent no s’assebenti del que aquí està passant? callar veus perquè el món no s'assebenti del que aquí pensem?
M’agradaria que l’eficàcia de les administracions sempre fos tan ràpida com quan les càmeres del Tour han de passar revista a una simple carretera comarcal... Visca la demorcràcia i la llibertat d'expressió.
dimecres, 8 de juliol del 2009
dijous, 2 de juliol del 2009
Tòquio Blues
M’agrada llegir, però a vegades em fa falta trobar el temps i la sort d’encertar el llibre per poder gaudir de la lectura. Feia temps que no llegia, i ara que he tingut temps i la sort hi ha acompanyat... ho he aprofitat. Fa 10 minuts que he llegit l’última paràgraf de “Tòquio Blues” i m’ha encantat... m’ha enganxat.
No serà un llibre més, el qual oblidaré i d’aquí uns mesos ja no me’n recordaré... serà un d’aquells llibres que quedarà, com en el seu moment van quedar “vés on et porti el cor”, “Verónika decideix morir”, “victor jara, rebentant els silencis” o “els dimarts amb morrie”...
Tot s aquests llibres m’han marcat i ara ja n’hi puc afegir un altre a la llista... Tòquio Blues. M’ha entrat, m’ha enganxat i m’ha remogut... Moltes gràcies Jordi!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)