Censura al segle XXI

Com més temps passa, més m’adono que constantment la nostre societat enlloc de fer passes endavant les fa enrere. Aquest cap de setmana, a Figueres, es celebra el festival acústica on hi ha programat un concert d’en Cesk Freixas... al qual, dos partits “polítics”, volen censurar. PP i Ciutadans demanen que es cancel·li perquè consideren que aquest cantautor del Penedès, pertany a moviments independentistes radicals i violents.

Deuen pensar que les coses van així... de fet a alguns llocs els hi funciona... Tot el que no els agrada ho prohibeixen i llestos... Aquesta és la seva manera de fer política... I havent rebut la negativa de l’ajuntament de Figueres a cancel·lar el concert, ara estudien portar els fets a la fiscalia... "per si poden constituir delicte", diuen. Deu n’hi do... a vegades em pregunto si la tele encara es véu en blanc i negre...

Doncs no, aquí no tindran tanta sort, i no serà pel suport que ha rebut de qui se suposa hauria de rebre’l. Suposo que no dóna vots ni bona imatge lluitar per defensar la feina que fa un cantautor com en Cesk. Per sort, els que el seguim, sabem que no defallirà, que no el silenciaran, ans el contrari i que això encara el farà més fort...

A qualsevol que no conegui la música d’en Cesk recomano que assisteixi aquest dissabte al concert, on podrà gaudir d’unes lletres carregades d’energia i sentiment que encomanen les seves ganes de viure en llibertat. I els que la coneguin, a ser allà per donar-li tot el suport que faci falta. Cesk, ànims que com bé dius, no passaran.

Dani

Quan era petit, i em parlaven de la mort, no sabia ben bé què significava... a casa, quan sentia parlar-ne, sovint era per fer-ho del pare del perruquer d’Aiguaviva o de la germana del flequer... No em suposava cap mena de trasbals... Recordo perfectament, quan va ser la primera vegada que realment en vaig sentir una de ben propera, i era la dels meu avis paterns... Tret d’aquestes la resta les veia des de la distància...
Llavors de cop i volta, d’avui per demà: la trucada...
Han passat moltes coses des de llavors, la majoria de les quals m’hauria agradat compartir-les amb ell... Crec que m’hauria ajudat a guiar-me en moments que he estat una mica descol•locat i també crec, molt sincerament, que les coses haurien estat molt diferents a la meva vida si hagués pogut compartir estones amb ell...
Cada any, aquests dies, a finals d’agost, li fem el nostre particular homenatge... trobant-nos i compartint les mateixes anècdotes, que ens el recorden i ens el fan present... Molts cops tinc por que quan tanqui els ulls i el vulgui recordar no em vingui la seva cara a la ment, o no pugui recordar el seu riure tan encomanadís... Crec que poca gent m’ha ensenyat tantes coses en tres anys com ell... vaig aprendre a viure i a compartir, a ser amic dels meus amics, a gaudir del moment i a intentar ser feliç... Ell ho era, i molt. I ho demostrava diàriament.
Per això cada cop que el recordo intento fer-ho de la manera més entranyable que puc, intentant recordar les llargues rialles, les bones converses i els grans moments... Amb ell vaig començar a viatjar... i amb ell m’encantaria continuar-ho fent.
De tot i de tothom s’aprèn, del bo i del dolent, però d’això Dani, no crec que n’aprengui mai... Se’t troba molt a faltar.
Si et pogués explicar... hi ha tantes coses de les que fliparies... ;-)
Una abraçada nen!