Gorgs del torrent de la Cabana

Dia: 25-7-10
Sortida: a les 11h des de la font d’en Querol (carretera de Campdevànol a Gombrén).
Arribada: a les 15 h.
Duració: 3 hores.
Ruta circular

Reflexions

La timidesa és una de les coses que més em poden condicionar en el meu dia a dia... Ha estat un gran handicap alhora de créixer i crear nous cercles... i no és gens fàcil entrar en un grup nou per una persona tímida... L’altre dia, veient un programa de televisió on es relatava la vida d’una noia anorèxica, van dir una frase que vaig trobar molt encertada: En aquesta vida ningú et regala res i menys les amistats... tot vol un esforç, tot, i per una persona que està sola, aconseguir crear un entorn on sentir-se a gust no és gens fàcil... vol sacrifici!! Però la recompensa és molt gran...
Les amistats, tot i que és evident, les escollim!!! I per aquest motiu, perquè les triem, és important fer una bona el•lecció... A vegades, les situacions et condueixen a un entorn on és difícil encaixar-hi. En aquests casos s’hi ha de posar remei i molts cops això comporta passar mals moments, però al final, hi ha recompensa.
Situacions viscudes aquests dies són el motiu del perquè he començat a escriure i això m’ha transportat a temps passats, m’ha ajudat a recordar l’afortunat que sóc i a estar orgullós de la tria que he fet...
Així doncs, gaudir del temps lliure amb la gent que més em ve de gust i no malgastar-lo amb la gent que no s’ho mereix... Aquest era un dels propòsits de la “llista” i després de molts anys es va aconseguint...

La tarda esclata

T’hauria de dir el que vols sentir
hauria de fer el que tothom espera de mi
però de sobte el sol perfora un gran núvol
i la tarda esclata com si fos un matí

En aquest intercanvi aparent
les veritats es confonen
i el covard és valent

i en l’estona que passa
entre que ho veig i ho entenc
va creixent la certesa
que no ens necessitem
però ens tenim

Va creixent…
No ens necessitem…
…la certesa
…però ens tenim

Retrobant el camí

M’ha entrat i m’ha regirat... Hi ha llibres que apareixen del no res i sense saber ben bé com, de seguit t’adones que aquell és el moment ideal per girar la tapa i començar a llegir-lo. Potser setmanes abans no m’hauria entrat tan bé o potser setmanes més tard hauria passat sense pena ni glòria i l’hauria desat com tants d'altres en una estanteria. Però aquest m’ha fet pensar, imaginar, reflexionar... i realment m’ha anat bé... A vegades, un llibre fa la feina de recordar-te coses que potser amb el ritme que portem se’ns obliden o si més no, el que fan és ajudar-nos a plantejar-les i és un gran què, ja que darrerament ni això creia tenir temps de fer... Molt trist, ho sé, però sense adonar-te’n et vas deixant portar pel ritme que ens autoimposem i no et pares ni un segon a pensar en coses tan bàsiques i senzilles que fan que la nostre vida vagi agafant un sentit. El Sentit.