La fi d'ETA

Al 1999, quan vaig començar a estudiar magisteri a la UdG i com que no m'agradava gaire el que s'explicava a classe, em vaig passar moltes hores a l'aula d'informàtica... Recordo, que allà vaig començar a llegir sobre ETA i el conflicte basc... Fins llavors, no entenia gaire res del que significava tot allò, i com a molts, em va marcar especialment la mort de Miguel Angel Blanco al 1997. Arrel d'aquell assassinat, el poc que em pensava que comprenia, vaig deixar d'entendre-ho... i aquell curs de magisteri me'l vaig passar llegint per internet i llibres sobre el país basc, on em va sobtar la gran diferència de tons, en funció de quins eren el autors...
Alguns, no els vaig poder acabar, per l'al•lèrgia que em provocaven, com per exemple alguna de les coses que escrivia Fernando Savater, articles que em van ajudar a ser més independentista a casa nostre i a simpatitzar encara més amb tot el que era basc.
Altres em van ajudar a entendre una mica més de tot allò i recordo especialment un parell de llibres d'Antoni Batista i que són molt recomanables...
Llavors vaig marxar a estudiar a Reus, on vaig coincidir amb gent que venia del País Basc, i allà, encara vaig entendre menys el que passava a Euskal Herria... Al 2001, hi va haver unes eleccions al Parlament Basc que van canviar moltes coses, crec. Les recordo molt i molt bé aquelles setmanes de final de curs, ja que es parlava que PP i PSOE volien pactar per governar... i això va fer mobilitzar a tot el vot nacionalista... i el pacte espanyolista no va poder ser, i va fracassar estrepitosament.
Llavors aquell estiu vaig fer la meva primera escapada al País Basc, el primer de molts en 3 o 4 anys... , llavors per Nafarroa i al final a Irlanda del Nord... Em van ajudar tots aquests viatges a entendre això de les lluites armades? Doncs com més veia menys entenia...
El pacte PP-PSOE s’ha produït anys més tard, però veient l’actitud del lehendakari a tot el que s’ha produït aquesta setmana i al resultat de les municipals del maig, cada cop tinc més clar que si les coses continuen pel camí que van ara, l’any vinent a les eleccions del parlament basc, hi haurà una resultat molt diferent, i llavors, des de Madrid, com ho faran??? Els anava molt bé l’existència d’ETA, i això molts ho sabem. Els anava molt i molt bé per poder il•legalitzar partits, per intentar guanyar eleccions com la dels atemptats de l’11M, i fins i tot els anava molt bé, per tancar diaris com l’Egunkaria, i que per cert, l’any passat, 7 o 8 anys després de tancar-lo, van absoldre els dirigents, perquè no han pogut mai demostrar res del que els acusaven...
Doncs tot això, a partir d’avui, pot ser que comenci a canviar i jo sóc molt i molt optimista i estic molt i molt esperençat. La dissolució d’ETA és la pitjor notícia per l’Espanya més casposa i més faixista, només cal veure els diaris de Madrid d’aquesta setmana, o les opinions dels Gonzales Pons, Aguirres...
És la pitjor notícia per a ells, però la millor per nosaltres, i sobretot la millor pels bascos!

#Indignats!!!

Avui el dia l’he començat escoltant unes entrevistes al portaveu de l’#acampadasol i a un noi que parlava des d’#acampadabcn. De les paraules, n’he copsat ganes, energia per canviar les coses, he escoltat paraules com: assamblea, ideologies plurals, diversitat... moltes paraules i poques propostes, és cert, però he trobat motivant iniciar un dia escoltant veus i paraules diferents a les de sempre.
Al cap d’una estona, via twitter, he pogut llegir aquest article d’en @Quimmonzó, , ridiculitzant aquest moviment que han iniciat des del 15-M els #indingnats, i m’he quedat una mica desconcertat i desorientat...
Minuts més tard he vist un tuit de @XSalaimartin on deia això: “Escoltades les entrevistes als #revolucionaris #indignats, el q es #indignant es el seu nivell. Com hem pogut fracassar tant els educadors?”
I aquí és quan he decidit que avui era bon dia per tornar a escriure en el blog...
Sempre sentim a dir que els joves d’ara no som com els d’abans, evident. Que no tenim capacitat d’iniciativa, que vivim adormits, que cada cop sortim més esgarriats... I, llavors, quan es comença un moviment d’aquests, on es parla d’assamblees, de canvis en el sistema bancari,de canviar les regles electorals (on es demanen coses tan òbvies com que no es puguin presentar imputats a les llistes)... surten els llestos de torn, titllant-los d’ingenus i d’incults, com ho ha fet en X.Sala i Martin. I sí, evidentment, quan els pregunten amb to burleta, com pensen fer tots aquests canvis, per tal de ridiculitzar-los, per tal de frenar la seva empenta, no saben donar una resposta... només faltaria! No en saben gaire de dret, de lleis, no saben de política, però el que sí saben i sabem és que així les coses no ens estan anant bé, almenys a la majoria, i que alguna cosa s’ha de canviar... i què és això que s’ha de canviar? Doncs potser la mentalitat... I veure tota aquesta gent reunida en diferents acampades intentant parlar i escoltar-se, ja és un canvi de mentalitat... per què el problema, senyor Sala i Martin, és que la democràcia que us van vendre, potser no la vareu entendre... i jo hem pregunto: com han pogut fracassar tan el valors que us volien inculcar? Crec que la resposta ja la sé.
Aquí estem acostumats a veure un col•lectiu de mestres manifestant-se contra un canvi en la llei d’educació, a veure els treballadors de sanitat sortint al carrer per protestar contra les retallades, a veure els funcionaris com es queixen contra la rebaixa dels sous... però on són aquests mateixos manifestants quan és hora de defensar els drets dels autònoms, o dels immigrants, o que al País Basc es pugui presentar una llista com Bildu... on són els mestres, metges, fisios, funcionaris?
En aquestes mogudes, el que es demana, encara que pugui semblar utòpic, és alguna cosa més altruista, surten a demanar coses que implicarien un canvi en la manera de fer i de pensar de tots... no pensen per un benefici propi, sinó per un benefici general, a tots nivells... estan fent una cosa que estem molt poc acostumats a veure... i el primer que fan alguns és fer-ne broma i descalificar-ho...
I diria més, crec que estan esperant que sortint alguns descerebrats, que sempre n’hi ha, fent alguna cosa mal feta o alguna destrossa per tirar tot aquest moviment per terra...
No sé què passarà d’aquí al diumenge, però tinc clar que el món que jo vull no és el d'en Sala i Martin, perquè d’egoistes el món n’és ple i així ens va!
Perquè la prepotència amb la que parla, donant lliçons a tota hora, sense fer cap mena d'autocrítica ja diu molt del que espera i dels valors que transmet... però noi, jo el que espero és que mai m'hagis d'educar, perquè si fos així, voldria fracassar!!!

I aquí la millor cançó per definir tot això!!!!