M’agrada llegir, però a vegades em fa falta trobar el temps i la sort d’encertar el llibre per poder gaudir de la lectura. Feia temps que no llegia, i ara que he tingut temps i la sort hi ha acompanyat... ho he aprofitat. Fa 10 minuts que he llegit l’última paràgraf de “Tòquio Blues” i m’ha encantat... m’ha enganxat.
No serà un llibre més, el qual oblidaré i d’aquí uns mesos ja no me’n recordaré... serà un d’aquells llibres que quedarà, com en el seu moment van quedar “vés on et porti el cor”, “Verónika decideix morir”, “victor jara, rebentant els silencis” o “els dimarts amb morrie”...
Tot s aquests llibres m’han marcat i ara ja n’hi puc afegir un altre a la llista... Tòquio Blues. M’ha entrat, m’ha enganxat i m’ha remogut... Moltes gràcies Jordi!
1 comentari:
Ja t’he comentant en alguna altra ocasió que segueixo el teu blog. El vaig trobar per casualitat, i aquestes casualitats són les que em fan seguir-te. Suposo que quan comparteixes opinions polítiques, gustos musicals, etc..crees amb l’altre persona certa afinitat, però com ja et dic, per mi és una sorpresa coincidir tant amb un desconegut. L’última ha estat aquest últim post. M’ha semblat molt curiós que el llibre que estic llegint ara mateix és “Kafka a la platja”, d’en Haruki Marukami, i més curiós encara... dos dels llibres que he llegit aquest últim any, Verònica decideix morir i Dimarts amb Morrie. Això diu molt de la nostra personalitat (diga’m què llegeixes i et diré qui ets). Potser simplement són casualitats, o que tenim interessos comuns, en qualsevol cas em despertes curiositat...
Publica un comentari a l'entrada