Vaig escoltar-ne algun tall en alguna entrevista quan es va presentar... i sense voler-ho, em vaig anar fent una idea de com seria...
El mateix dia que marxàvem cap al Vietnam, s'estrenava a les sales i creia que no tindria la sort de poder-la veure a la gran pantalla...
Però en tornar, sorpresa!! encara estava a la cartellera del truffaut...(Quina sort que tenim de tenir un cinema així a Girona) i vaig decidir dedicar-hi un vespre per anar-la a veure...
Em va sorprendre...ja que no m'esperava que fós tan trista...
Em va commoure... i em va emocionar...en molts moments...
Crec que és una pel·lícula que s'ha de veure, perquè fa allò que tan m'agrada, remou... i molt!!!
Amb l'arribada de la tardor i de la fred, una pel·lícula trista i emotiva com aquesta entra molt i molt bé... i digueu-me raro, però aquesta sensació, m'agrada!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada