Al cap d’una estona, via twitter, he pogut llegir aquest article d’en @Quimmonzó, , ridiculitzant aquest moviment que han iniciat des del 15-M els #indingnats, i m’he quedat una mica desconcertat i desorientat...
Minuts més tard he vist un tuit de @XSalaimartin on deia això: “Escoltades les entrevistes als #revolucionaris #indignats, el q es #indignant es el seu nivell. Com hem pogut fracassar tant els educadors?”
I aquí és quan he decidit que avui era bon dia per tornar a escriure en el blog...
Sempre sentim a dir que els joves d’ara no som com els d’abans, evident. Que no tenim capacitat d’iniciativa, que vivim adormits, que cada cop sortim més esgarriats... I, llavors, quan es comença un moviment d’aquests, on es parla d’assamblees, de canvis en el sistema bancari,de canviar les regles electorals (on es demanen coses tan òbvies com que no es puguin presentar imputats a les llistes)... surten els llestos de torn, titllant-los d’ingenus i d’incults, com ho ha fet en X.Sala i Martin. I sí, evidentment, quan els pregunten amb to burleta, com pensen fer tots aquests canvis, per tal de ridiculitzar-los, per tal de frenar la seva empenta, no saben donar una resposta... només faltaria! No en saben gaire de dret, de lleis, no saben de política, però el que sí saben i sabem és que així les coses no ens estan anant bé, almenys a la majoria, i que alguna cosa s’ha de canviar... i què és això que s’ha de canviar? Doncs potser la mentalitat... I veure tota aquesta gent reunida en diferents acampades intentant parlar i escoltar-se, ja és un canvi de mentalitat... per què el problema, senyor Sala i Martin, és que la democràcia que us van vendre, potser no la vareu entendre... i jo hem pregunto: com han pogut fracassar tan el valors que us volien inculcar? Crec que la resposta ja la sé.
Aquí estem acostumats a veure un col•lectiu de mestres manifestant-se contra un canvi en la llei d’educació, a veure els treballadors de sanitat sortint al carrer per protestar contra les retallades, a veure els funcionaris com es queixen contra la rebaixa dels sous... però on són aquests mateixos manifestants quan és hora de defensar els drets dels autònoms, o dels immigrants, o que al País Basc es pugui presentar una llista com Bildu... on són els mestres, metges, fisios, funcionaris?
En aquestes mogudes, el que es demana, encara que pugui semblar utòpic, és alguna cosa més altruista, surten a demanar coses que implicarien un canvi en la manera de fer i de pensar de tots... no pensen per un benefici propi, sinó per un benefici general, a tots nivells... estan fent una cosa que estem molt poc acostumats a veure... i el primer que fan alguns és fer-ne broma i descalificar-ho...
I diria més, crec que estan esperant que sortint alguns descerebrats, que sempre n’hi ha, fent alguna cosa mal feta o alguna destrossa per tirar tot aquest moviment per terra...
No sé què passarà d’aquí al diumenge, però tinc clar que el món que jo vull no és el d'en Sala i Martin, perquè d’egoistes el món n’és ple i així ens va!
Perquè la prepotència amb la que parla, donant lliçons a tota hora, sense fer cap mena d'autocrítica ja diu molt del que espera i dels valors que transmet... però noi, jo el que espero és que mai m'hagis d'educar, perquè si fos així, voldria fracassar!!!
I aquí la millor cançó per definir tot això!!!!
1 comentari:
Ja era hora que tornessis...i que ho fessis amb força!! ben dit. Que no ens prenguin més el pèl!
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada