... i s’està acabant un altre dia, una altre setmana i un altre mes...
... fa res ens miràvem el calendari en busca d’algun dia en vermell entre tanta negror, i no en trobàvem cap fins a l’abril. Llarga travessa per aquest “fred” hivern. Però com aquell qui no vol, ja hi som, ja hi hem arribat, ja han canviat l’hora i hem entrat de caps a la primavera... una bona època per gaudir dels dies i de les nits, de les estones...
Estones que durant aquest hivern ha costat trobar-les, empesos pel ritme autoimposat i que ens imposen, avancen els dies sense adonar-nos-en... sense temps per gaudir, per parar, per pensar, per frenar...
Un altre cop els propòsits d’any nou s’han quedat enrere, i la majoria sense complir... per això ara és un bon moment per recuperar-los... ja que els dies s’allarguen i es recuperen els vespres, hivernats des de la tardor...
3 comentaris:
Sabies paraules! i quin hivern més llarg! tot i que sembla que no acabi de marxar. Ha tornat uns dies per tocar els collons pro... ja s'ha acabat... Trobo tant a faltar aquella birra de terrasseta d'un dimecres al vespre... Ja queda poc :)
...i l'abril va arribar, i amb ell les aigües mil. Segueixo el teu blog, m'agraden les teves reflexions. Felicitats.
MOltes gràcies.
Pau em vaig avançar en parlar de les estones primaverals, encara no han arribat del tot...
Publica un comentari a l'entrada