"Tenim un fill de color amb 18 anys, el vàrem adoptar amb set mesos, català i fill de catalans. Ha crescut envoltat dels seus amics, catalans com ell, amb tota normalitat i sense que el color de la seva pell li representés cap problema. Però això actualment ha canviat. A més a més de la complexitat de ser pares d'un noi d'aquesta edat, pel que representa tenir 18 anys, hem d'afegir la desagradable experiència de veure com el nostre fill, setmana rere setmana, torna sol a casa per no haver pogut accedir a la discoteca a la qual entren els seus amics amb total normalitat.
El nostre fill, humiliat una vegada i una altra davant de tothom, no entén com en ple segle XXI el color de la pell pot representar un problema per accedir a un lloc d'oci per a joves, com és el cas de la discoteca Millennium & Cosmic Club de Sils i Sugar de Platja d'Aro, locals que ja han estat denunciats per nosaltres. Que algú ens digui si això no és racisme, amb totes les seves lletres, i com podem explicar-li que és un català amb els mateixos drets que els seus amics."
Conec la família en qüestió... i suposo que aquest és un dels motius pels quals ara mateix estic escrivint.
Molts de nosaltres comprovem com dia rere dia aquest fet es repeteix constantment en diferents locals... i la veritat que un queda perflex de com pot estar això passant. Que es creuen els propietaris de locals com aquest? Que pretenen? Per què no van un dia a veure les diferents escoles públiques i observen... veuran la realitat... perquè gent així demostra que no s’adonen del que realment està passant al nostre país... Que esperen aconseguir? Com s’imaginen els seus locals d’aquí 20 anys? A mi m’agradaria imaginar-me’ls buits...
L’estiu passat quan ja estàvem a punt d’acabar el nostre viatge a Bolívia, vam decidir passar la nostre darrera nit per Santa Cruz... i la nostre sorpresa va ser el tracte rebut per part dels propietaris del local on vam anar... ens varen fer pagar per entrar a diferència de tota la resta, ens van convidar a no estar a la barra perquè la gent com nosaltres no hi podíem estar i quan ens vam decidir a seure en una de les taules, anavem rebent negatives.... 20 taules buides i per nosaltres no n'hi havia cap de possible... i un cop ja presa la consumició ens van fer la vida impossible fins aconseguir el seu objectiu... vam marxar... (una anècdota, ja que el tracte rebut fins llavors pels bolivians va ser magnífic). Ens varem quedar tocats i indignats pel tracte rebut... m’agradaria que aquests propietaris i tots els que practiquen el racisme amagat sota un “reservat el dret d’admissió” visquessin en pròpia pell aquest tracte...
I, a més, també em quedo perplex quan els seus pares diuen que el seu fill torna sol a casa... què fan els seus amics? El veuen marxar i es queden tranquils? Gaudeixen d’una nit de festa mentre un dels seus ha de tornar a casa? Ens hauríem d’anar plantejant alguns valors com el de l’amistat...
"A la part dreta-alta del vídeo podeu trobar la lletra de la cançó"
1 comentari:
No se que es pitjor, si l'actitud feixista i racista d'aquests locals o els valors que demostren tenir el amics d'aquest nano. El que está clar es que coses com aquesta son les que et fan plantejarte el tipus de societat en la que vivim, que se les dona de progressista, moderna i tolerant pro no paren de demostrarte que en realitat no es més que hipocresia social. A on volem arribar si els joves d'ara deixen que aquestes coses segueixin passant? Son ells els qui han de posar remei perque la xenofobia deixi de ser una paraula tant habitual en el nostre vocabulari.
Publica un comentari a l'entrada