Poparb'09

"De festival en festival, nos vamos cruzando, qué tal si cambiamos de escenario...."

Aquesta frase, d’una de les cançons de The New Raemon, podria perfectament definir el que ha estat aquest cap de setmana per Arbúcies, en el Poparb...
D’entrada, dir que era el meu primer festival, amb totes les de la llei, que assistia. Així que un cop instal•lats en un càmping a les afores d’Arbúcies, en ple parc natural del Montseny, vam baixar cap a la vila per començar a situar-nos... Val a dir que el divendres, per a mi, va ser un xic decepcionant, musicalment parlant... encara que em va agradar la manera com estava muntat un festival com aquest en un poblet així.
Prenent una cervesa al bar del poble, anàvem veient desfilar tot una sèrie de músics (alguns que tocarien i altres que només venien a veure el que s’hi coïa), periodistes... Programes de ràdio en ple carrer, com el cabaret elèctric, de la Txell Bonet... una barreja ben curiosa. La majoria d’ells van gaudir del festival de la mateixa manera que ho vam fer nosaltres, sense marcar cap mena de barrera entre els que en saben i el que ens agrada escoltar-los. Podies trobar-te en Mazoni dinant en el casino del poble, els manel escoltant la Nueva Vulcano, en Sanjosex a primera fila del concert de The New Raemon, l’Albert Pla, els Mishima... Tot era molt familiar... i rematat amb una situació perfecta dels escenaris en diferents parts del poble: vora del riu, a la piscina municipal, a Can Cassó i el que em va agradar més, al pati de Can Torres... on vàrem gaudir dels “The New Raemon”.
La nit del dissabte va ser apoteòsica, amb un gran concert dels Manel, que era el primer cop que els escoltava fora d’una sala, i que em van entusiasmar encara més.... seguits per un sorprenent Miqui Puig, tot i les corones, i continuat per uns gironins, que van aconseguir que tothom xalés amb la seva energia... Per tancar la nit, un concert dels Mazoni... impressionant!!
Un cap de setmana em bona nota, on vam poder corroborar que la música que es fa al nostre país, està a un alt nivell, a pesar de la seva joventut, i que a diferència d’altres èpoques, els que la fan són com una gran família, on tots s’ajuden i s’escolten, des de la humilitat. Un plaer.