Ahir al matí, quan hi vaig arribar ell li agafava la mà i li somreia, li parlava a l’orella, fluixet... se la mirava d’una manera... sentint el to de veu transmetia una serenor i una tranquilitat...
...escoltant la ràdio al cotxe, a la tarda, sentia un programa on parlaven de fer-se gran... trucaven oients explicant vivències, situacions viscudes... i donaven opinions sobre quan creien que un es feia gran... alguns intentaven etiquetar entre nens, adolescents, joves, grans i vells...
De ben petit, quan veia una persona de 30 anys per amunt, la feia gran, adulta... degut a que cada cop ens acostem més als 30, a la manera de viure i a moltes altres coses, ara, aquests els veig molt joves... i no només això. Amb la feina, diàriament em trobo amb pacients de 60-65 anys que realment veig joves i els ho dic...i per contra altres de 45-50 que els veig vells i no els ho dic... De totes maneres n’aprenc moltes coses, moltes. De tots.
Molts oients coincidien a dir que madurar equivalia a fer-se gran... i jo penso... vols dir? Què vol dir fer-se gran? Què vol dir madurar?
I la pau que transmetia aquell home, va desaparèixer un cop es va despedir d’ella i va sortir per la porta. Tristesa? Angoixa? Soletat? Amb 10 minuts vaig poder veure en un home, dos de ben diferents, i molt.
Crec que ell està madurant i està adaptant-se a situacions noves... déu rondar els 75... és gran? És vell? Què importa? De cada etapa se n’aprèn alguna cosa. I se n’aprèn tan o més de les dolentes que de les bones... les etiquetes no serveixen per a res...
...escoltant la ràdio al cotxe, a la tarda, sentia un programa on parlaven de fer-se gran... trucaven oients explicant vivències, situacions viscudes... i donaven opinions sobre quan creien que un es feia gran... alguns intentaven etiquetar entre nens, adolescents, joves, grans i vells...
De ben petit, quan veia una persona de 30 anys per amunt, la feia gran, adulta... degut a que cada cop ens acostem més als 30, a la manera de viure i a moltes altres coses, ara, aquests els veig molt joves... i no només això. Amb la feina, diàriament em trobo amb pacients de 60-65 anys que realment veig joves i els ho dic...i per contra altres de 45-50 que els veig vells i no els ho dic... De totes maneres n’aprenc moltes coses, moltes. De tots.
Molts oients coincidien a dir que madurar equivalia a fer-se gran... i jo penso... vols dir? Què vol dir fer-se gran? Què vol dir madurar?
I la pau que transmetia aquell home, va desaparèixer un cop es va despedir d’ella i va sortir per la porta. Tristesa? Angoixa? Soletat? Amb 10 minuts vaig poder veure en un home, dos de ben diferents, i molt.
Crec que ell està madurant i està adaptant-se a situacions noves... déu rondar els 75... és gran? És vell? Què importa? De cada etapa se n’aprèn alguna cosa. I se n’aprèn tan o més de les dolentes que de les bones... les etiquetes no serveixen per a res...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada