Reconec que el vaig descobrir tard, gràcies a la gira amb en Feliu Ventura. Per la majoria de gent ha estat al revés, i tot i haver-l'o escoltat abans, no va ser fins llavors que el vaig acabar de descobrir. L’altre dia escoltava una entrevista que li feien i em va ressorgir un sentiment de nostàlgia. Nostàlgia de música. I també, perquè no dir-ho, nostàlgia d’un personatge que transmet calma, serenitat, sinceritat, humilitat... a tots aquells que l’escolten. Tan se val si és en un concert, entre cançó i cançó o en una entrevista... però em va semblar una bona manera de començar de nou després d’aquestes vacances.
Aquest ritme de calma és un dels propòsits avançats pel proper any... intentar frenar i sobretot, no abaratir els somnis...
3 comentaris:
Apendre.
Una altre gran cançó i una gran lletra.
"Aprendre per saber-se desprendre, vét aquí el vell secret!"
"Apendre estimar-se la vida, quan la vida fa mal"
Publica un comentari a l'entrada