Aquests dies he intentat fer un exercici d’imaginació, on per un motiu “x”, imagino que me n’haig d’anar a viure a la Xina. Un cop allà els primers dies els veig difícils, i al sentir-me sol intento buscar alguna cosa que em permeti fer menys traumàtic el canvi. Així és que intento assabentar-me de l’existència d’algun casal català o entitat similar per tal d’esquivar la soledat en les meves estones lliures. Els caps de setmana intentaré veure el Barça en algun lloc acompanyat d’un bon pa amb tomata i en els moments tristos o de melangia, escoltaré els Manel, per tal de recordar bons moments...
Un cop instal•lat i situat en aquest nou lloc que s’ha convertit casa meva, m’agradaria conèixer la cultura, la religió, la manera de pensar... M’agradaria aprendre el mandarí per tal de poder-me sentir cada cop més còmode... Però per això, i ja vaig avisat, em diuen que els xinesos són una mica reticents alhora d’obrir-se a gent forastera. De totes maneres confio aconseguir-ho.
Per la meva imaginació, passen imatges als 3 anys d’estar allà on no hauré deixat d’anar regularment al casal català (però potser estaré anant a classes de cuina xinesa), no hauré deixat de veure el Barça (però potser m’aficionaré al tennis taula), i segur que seguiré escoltant els Manel (però alhora m’enganxaré a algun grup d’allà).
Un cop poso els peus a terra i deixo d’imaginar-me coses, penso que tot això només serà possible si hi poso molt de la meva part, però sobretot penso que només serà possible si ells em volen ajudar, ja que sinó em deixen entrar em serà impossible... I què vol dir deixar entrar? Facilitar-me els drets bàsics per viure? No! No només!!! Deixar entrar per mi és tenir una vida social pròpia amb gent del lloc on ets estrany, tenir amistats del lloc on vas, de les quals poder aprendre’n i a les quals ajudar a aprendre. Intentaria interessar-me per saber què és viure allà, però també m’agradaria que ells s’interessessin per saber quins són els motius “x” que m’hi han portat... Tot això seria possible aquí? Aquí diem que els immigrants no s’integren, però voleu dir que els hi deixem?
A mi no em podrien demanar que deixés de veure el Barça o que deixés de parlar català, per tant jo no els demano que deixin de parlar la seva llengua, que deixin la seva religió, la seva cultura.... tot el contrari. Però perquè s’interessin per lo d’aquí, els hem de deixar i molt em temo que els únics que parteixen de zero són els nens petits, on realment això els importa ben poc.
Crec que hi ha uns drets i uns deures no escrits que tan ells com nosaltres hauríem de recordar, ja que és molt fàcil dir que no s’integren sinó els donem l’oportunitat.
Un cop acabat aquest exercici d’imaginació, penso l’afortunat que sóc d’haver nascut en l'època que ho he fet en aquest país tan petit. Si tothom tingués aquesta sort crèieu que algú voldria marxar-ne? A veure si d’una vegada per totes, ens adonem de la sort que tenim pel simple fet d’haver nascut on hem nascut i deixem, als que no n’han tingut tanta, que ho puguin intentar, deixant-los entrar!!
Un cop instal•lat i situat en aquest nou lloc que s’ha convertit casa meva, m’agradaria conèixer la cultura, la religió, la manera de pensar... M’agradaria aprendre el mandarí per tal de poder-me sentir cada cop més còmode... Però per això, i ja vaig avisat, em diuen que els xinesos són una mica reticents alhora d’obrir-se a gent forastera. De totes maneres confio aconseguir-ho.
Per la meva imaginació, passen imatges als 3 anys d’estar allà on no hauré deixat d’anar regularment al casal català (però potser estaré anant a classes de cuina xinesa), no hauré deixat de veure el Barça (però potser m’aficionaré al tennis taula), i segur que seguiré escoltant els Manel (però alhora m’enganxaré a algun grup d’allà).
Un cop poso els peus a terra i deixo d’imaginar-me coses, penso que tot això només serà possible si hi poso molt de la meva part, però sobretot penso que només serà possible si ells em volen ajudar, ja que sinó em deixen entrar em serà impossible... I què vol dir deixar entrar? Facilitar-me els drets bàsics per viure? No! No només!!! Deixar entrar per mi és tenir una vida social pròpia amb gent del lloc on ets estrany, tenir amistats del lloc on vas, de les quals poder aprendre’n i a les quals ajudar a aprendre. Intentaria interessar-me per saber què és viure allà, però també m’agradaria que ells s’interessessin per saber quins són els motius “x” que m’hi han portat... Tot això seria possible aquí? Aquí diem que els immigrants no s’integren, però voleu dir que els hi deixem?
A mi no em podrien demanar que deixés de veure el Barça o que deixés de parlar català, per tant jo no els demano que deixin de parlar la seva llengua, que deixin la seva religió, la seva cultura.... tot el contrari. Però perquè s’interessin per lo d’aquí, els hem de deixar i molt em temo que els únics que parteixen de zero són els nens petits, on realment això els importa ben poc.
Crec que hi ha uns drets i uns deures no escrits que tan ells com nosaltres hauríem de recordar, ja que és molt fàcil dir que no s’integren sinó els donem l’oportunitat.
Un cop acabat aquest exercici d’imaginació, penso l’afortunat que sóc d’haver nascut en l'època que ho he fet en aquest país tan petit. Si tothom tingués aquesta sort crèieu que algú voldria marxar-ne? A veure si d’una vegada per totes, ens adonem de la sort que tenim pel simple fet d’haver nascut on hem nascut i deixem, als que no n’han tingut tanta, que ho puguin intentar, deixant-los entrar!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada