dijous, 22 de juliol del 2010

Reflexions

La timidesa és una de les coses que més em poden condicionar en el meu dia a dia... Ha estat un gran handicap alhora de créixer i crear nous cercles... i no és gens fàcil entrar en un grup nou per una persona tímida... L’altre dia, veient un programa de televisió on es relatava la vida d’una noia anorèxica, van dir una frase que vaig trobar molt encertada: En aquesta vida ningú et regala res i menys les amistats... tot vol un esforç, tot, i per una persona que està sola, aconseguir crear un entorn on sentir-se a gust no és gens fàcil... vol sacrifici!! Però la recompensa és molt gran...
Les amistats, tot i que és evident, les escollim!!! I per aquest motiu, perquè les triem, és important fer una bona el•lecció... A vegades, les situacions et condueixen a un entorn on és difícil encaixar-hi. En aquests casos s’hi ha de posar remei i molts cops això comporta passar mals moments, però al final, hi ha recompensa.
Situacions viscudes aquests dies són el motiu del perquè he començat a escriure i això m’ha transportat a temps passats, m’ha ajudat a recordar l’afortunat que sóc i a estar orgullós de la tria que he fet...
Així doncs, gaudir del temps lliure amb la gent que més em ve de gust i no malgastar-lo amb la gent que no s’ho mereix... Aquest era un dels propòsits de la “llista” i després de molts anys es va aconseguint...

La tarda esclata

T’hauria de dir el que vols sentir
hauria de fer el que tothom espera de mi
però de sobte el sol perfora un gran núvol
i la tarda esclata com si fos un matí

En aquest intercanvi aparent
les veritats es confonen
i el covard és valent

i en l’estona que passa
entre que ho veig i ho entenc
va creixent la certesa
que no ens necessitem
però ens tenim

Va creixent…
No ens necessitem…
…la certesa
…però ens tenim



1 comentari:

Unknown ha dit...

Hola Albert!!m'agradat molt el què has escrit!! Es veritat que a vegades la vida no és gens fàcil..però val la pena viure-la es molt bonica!! i també es veritat que els amics t'els tries però també t'haig de dir que la família que tinc no la canviaria per cap amic,em quedo amb tots i cada escun d'ells!! un petó