De ben petit em van vendre que a la vida, s'ha d'estudiar i llegir molt, s'ha de ser formal i educat...i tot en la seva mesura no pot ser pas dolent. Però crec que no ens diuen, o si més no, ens ho diuen poquet, que el més important és ser ALGÚ, ser PERSONA o com li volguem dir. Quin és l'objectiu més important a assolir? Per uns serà tenir bona feina, per altres serà ser respectat, per altres presumir del que es té i per altres presumir del que no es té. Però el gran objectiu de la vida, que hauria de ser, ser feliç, queda bastant abandonat, al meu entendre, des de bon principi. Això no ens ho ensenyen a l'escola, ni ens ho recorden a l'adolescència. No hauria de ser el més important? Això no ho dóna els diners, ni una gran carrera.. Si mirem la TV, escoltem la ràdio o llegim els diaris, constantment ens arriba informació directe o indirectament de que és millor, qui més té (diners, casa, estudis...) i això és un mal començar. Com s'explica l'ho dels nens dels 10 als 14 anys....? tenen tot això i més, i on és la felicitat, on són els riures? El que deia l'altre dia...ens volen fer competir des que naixem...i la vida no hauria de ser això.
Explicar bé aquesta frase: "Los libros, aunque necesarios, no hablan solos", no seria un mal inici. Per això, tardes com les d'avui, ajuden a un, a trobar-se un xic més a prop de l'"objectiu" o si més no, ajuden a que vagi agafant forma. Realment, que ens ensenyin el camí s'agraeix, però un cop encaminats, qui tria per on continuar és un mateix i sinó fós per dies com el d'avui (per posar un exemple), pensaria que la vida és una TRUFFA -estafa en italià-.
Sort que en el camí anem trobant gent, cançons, pel·lícules, llibres... que ens el fan enriquidor i molt interessant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada