Somriure

Després d’una setmana extranya, ja s’apropa el cap de setmana...ara si que haig de dir q ja estic ben situat i més després d’un dia com el d'avui... ha estat un dia d’aquells que s’han d’aprofitar per carregar energia...
La setmana q portàvem no donava per gaires dosis d’optimisme... No per res en concret...però la veritat és que la meva hora del café, on acostumo a repassar els diaris, em deixava ben regirat... El que més m’ha espantat, és el tracte d’una notícia que vaig llegir fa uns 10 dies més o menys.... sabeu quina és la tercera causa de mort entre els nens de 10 a 14 anys? El suïcidi...només després dels accidents i dels tumors... En llegir-la em vaig quedar esgarrifat...com pot ser?se suposa que a aquesta edat el que han de fer és riure, jugar, i més en un país com el nostre, on no els falta de res...doncs no... els nens d’aquesta edat no volen riure, ni jugar...ni viure!! Ens hauríem de plantejar-ho. Arrel de la masacre de Finlàndia, han aprofitat per recuperar aquesta notícia (del tot ignorada entre crisis econòmiques, AVES, eleccions americanes...i pluges) per fer de la notícia, morbo... realment això no preocupa... no ho puc entendre... (i em venen de seguit a la ment un parell de nens que recordo. Ara ja ho puc entendre. Realment jo no sé si voldria viure veient un futur tan esperençador a casa, a l'escola i als mitjans. Als nens no els donem al·licients per riure-viure... però no preocupa... el q preocupa és fer passar l’AVE per Girona, o fer la MAT, o complir una normativa que obligarà a que tots els cotxes portin tot el dia les llums enceses en tres anys... Realment vivim en un món ben estrany... per força s’han de complir els pronòstics de l’Stephen Hawking!
Però bé, com deia en Dani, s'ha de mirar sempre el got mig ple...i després de tot això...avui el got s'ha omplert, un gran regal....UN SOMRIURE, i quin somriure...pagaria per poder-l'ho veure cada dia...m’ha carregat tant les piles....i té collons la cosa, que el somriure vingués d’on venia....realment el món està ben capgirat...tardaré en poder oblidar aquells ulls plens de llàgrimes i de felicitat... quin gran regal!!!