Una necessitat

Aquest blog neix per pura necessitat. Potser una necessitat egoista, ja que moltes vegades em quedo amb el pap ple, amb ganes d'explicar alguna cosa, o de compartir anècdotes, comentar una pel·lícula acabada de veure o un llibre acabat de llegir... I no sempre trobo el moment ni la persona amb qui compartir-ho, i no sempre hi han ganes d'escoltar... tot i que ho puc entendre. Crec que aquest serà un bon lloc per explicar les meves inquietuds, per explaiar-me i desintoxicar-me una mica.
Així que aquí de tant en tant escriuré les meves paranoies com a teràpia, a veure si em funciona.
Avui sentia que en Joan Borràs, un cuiner de la Vall d'en Bas, si no crec recordar malament, ha renunciat a la seva estrella michelin per aconseguir més qualitat de vida. Pel sol fet de tenir-ne una, et demanen una sèrie de requisits que li feien portar la seva vida cap on no volia. Desconec els autèntics motius, però el fet de patir un tumor cerebral li ha fet veure què és el que realment val en aquesta VIDA. I en aquesta vida, el que realment val, és VIURE. La majoria no podem fer el que ha fet aquest ell, però el que si que podem fer, és parar-nos un moment i reordenar-nos una mica, jo el primer, i espero que aquest blog m'hi ajudi. Crec estar en procés, i veure casos com el d'ell, et fan veure que encara queda gent que prefereix VIURE a COMPETIR...molt difícil en els temps que corren, només cal mirar al nostre entorn. Aíxí doncs, espero que aquest espai sigui un bon lloc per parar un moment, pensar i si cal, un lloc per no fer res...