Troballes

Fent camí, anem trobant sorpreses i grans troballes... totes elles per la coincidència de molts factors que fan que en un lloc i en un moment de la vida coincidim amb diversa gent. Alguns passen, estan allà, però després, de la mateixa manera que han aparegut, desapareixen. D’altres per contra, apareixen i es queden. D’entrada no n’ets conscient, però després, a mesura q van passant els anys i les coses, veus que encara estan allà... que t’han perdonat, que t’han fet aprendre, que has gaudit i que ho segueixes fent, que a pesar de la distància, cada cop és millor, parlem, escolto... m’encanta. Poden passar dies, mesos, però llavors quan ens trobem, tot és com sempre, com abans... millor, diria... i això ho fa especial... Aquest cap de setmana a Berga ho he tornat a comprovar... I llavors, no queda res més que de tant en tan, recordar-ho per adonar-me de lo afortunat que sóc. Moltes gràcies per les primeres converses, i per les que han seguit, per ser-hi, per perdonar-me, per deixar-me entrar en el teu món i sobretot per deixar-m’hi seguir sent.