Soroll, molt soroll, xibarri, estossecs de fons, cops a la butaca, repetidament... més soroll, tertúlies... això seria normal si estigués definint un viatge amb bus... però no, estic resumint una tarda de diumenge. Una tarda de cine...
Acostumava a anar-hi entre setmana, a l’última sessió. La majoria de vegades, em trobo sol a la sala, o com a molt som 3 o 4...pots triar el lloc i pots gaudir d’una pel•lícula amb plena tranquil•litat. Quan en surto, pels carrers no hi ha ningú, fa aquella fred de Girona i arribo a casa amb aquell bon regust d’haver gaudit d’una pel•lícula i haver aprofitat un dia laboral.
Avui però la sensació ha estat ben diferent... Ho sé, cada cop que hi vaig en diumenge em dic que no hi tornaré però al cap d’un temps un no se’n recorda. Avui ha tocat una sala plena de gent, fins aquí res a dir. Però la meva incredulitat anava augmentant a mesura que avançava la pel•lícula. No crec que sigui possible menjar-se unes crispetes amb tan soroll. Sort que la pel•lícula era bona... i això ha fet que no tornés a casa amb aquell mal regust d’haver desaprofitat una tarda de diumenge... però han fet esforços perquè així fós...
Haurien de repartir, amb els tríptics publicitaris dels cines, normes bàsiques de conducte... però no pels nens... pels que han d’educar-los...
A partir d’ara... els diumenges... de tot menys cine...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada