Comptat i debatut

La sala era petita, micròfon i cadira al mig. A la dreta un advocat i a l’esquerra l’altre. A fora els testimonis esperaven per ser cridats, un per un, per la jutgessa, que seia al centre. La primera cosa que els deia al entrar era tot allò de que s’ha de dir la veritat... en cas contrari... Evidentment en castellà.
Tots i cada un dels testimonis van anar desfilant per aquella cadira, explicant la seva versió. Veus tremoloses i insegures...
Durant el decurs del judici pel meu cap anaven passant coses, i una d’elles, una cançó d’en Pau Alabajos... Comptat i debatut!

Comptat i debatut

Malaurat país de botiguers que trau la llengua a subhasta sense escrúpols,

amb la cara descoberta i els mitjans de comunicació com a testimonis de la desfeta.

País de paisatge hipotecat,

venut a la divina providència:

som hereus irresponsables i curts de mires.

País que fuig de la lectura,

no siga cosa que les lletres inspiren la revolta racional (i nacional) que necessita.

País que aspira a sucursal,

sanament regionalista,

educadament dòcil,

infinitament alienat.

País de treballadors precaris que accepten qualsevol cosa,

que assumeixen el rol indigne d’engranatge,

que demanen permís per anar al lavabo

i no senten vergonya.

País de complexos i tergiversacions,

capital de la censura i de la manipulació mediàtica.

País de l’enveja i l’auto-odi,

que nega i neutralitza però no basteix,

que protesta flèbilment des de la barrera.

País amnèsic, desmemoriat,

que amaga la història en les profunditats de l’armari.

País de la vacuïtat, de l’ortodòxia i el discurs unívoc:

retre homenatge als prejudicis com a dogma de fe.

País de polítics corsaris que menyspreen la sobirania popular,

governants que són titelles dels empresaris,

amos i senyors de la pompa i l’ostentació.

País anònim, sense símbols, a la deriva del temps i de l’espai.

País de putes, lladres i capellans, especuladors i proxenetes,

taxistes furibunds i altres bestioles de Déu.

No sé el que es pensen la majoria dels que van declarar en el judici, però a quasi tots els englobaria a dins d’aquesta cançó. I hi afegeixo... País de covards, d’egoistes. País de traïdors. Que per viure sense problemes, abaixen el cap i accepten imposicions. Visca la falsedat i la hipocresia. A tots ells... Felicitats!!! Per vendre la seva dignitat i la dels altres.