Estava trista, apagada i no deia res. La seva mirada estava perduda... el seu cap no parava. És la única manera que té per sortir, ni que sigui a través de la seva imaginació... i llavors, tement la resposta, li pregunto el què li passa? Ella em mira, i em diu: m’agradaria sortir! És un “m’agradaria sortir” carregat de vida, d’energia però al mateix temps aquesta frase em deixa sense respostes. No em pregunteu el perquè però després ho relaciono amb la vida entre reixes, on des de la ignorància, imagino que aquesta frase es deu passejar per moltes de les ments d’aquells cossos presoners.
Des que es va produir la mort d’Eluana Englaro, s’han multiplicat els debats sobre l’eutanàsia, sobre si és ètic o no... Cada un té la seva opinió, totes respectables però la que més, és la seva. I en el cas d’aquesta dona italiana, molts volien decidir per ella, i ens volien fer veure que el que s’estava produint era un assassinat. Quan sento a gent com en Berlusconi opinant del tema, també en la imaginació, el portaria en la mateixa “presó” que “vivia” l’Eluana i li diria que no té dret a decidir, que ja ho farem nosaltres per ell. Si ho fés, la meva consciència no em deixaria dormir aquesta nit...
Des que es va produir la mort d’Eluana Englaro, s’han multiplicat els debats sobre l’eutanàsia, sobre si és ètic o no... Cada un té la seva opinió, totes respectables però la que més, és la seva. I en el cas d’aquesta dona italiana, molts volien decidir per ella, i ens volien fer veure que el que s’estava produint era un assassinat. Quan sento a gent com en Berlusconi opinant del tema, també en la imaginació, el portaria en la mateixa “presó” que “vivia” l’Eluana i li diria que no té dret a decidir, que ja ho farem nosaltres per ell. Si ho fés, la meva consciència no em deixaria dormir aquesta nit...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada