Demà?

Aquesta setmana he vist per primer cop, el mapa de la nova part de Vilablareix, on van situats els pisos concertats on se suposa que viuré dintre d’un any més o menys. Al veure escrits els noms de tots els carrers, creats de nou, m’he preguntat: com es fa això de posar noms als carrers? Mai m'ho havia plantejat.
La veritat és que tot el procés per adquirir un d’aquests pisos, està essent del tot estrany. Quan era un nen, i m’imaginava vivint a fora de casa, mai m’hauria pensat que seria així. Compro un pis sobre un plànol, que ha d’estar situat en uns camps, on de petit només hi veia blat, i després, veig per primer cop, els noms dels futurs carrers en un mapa, entregat per l’ajuntament, a través d’una revista municipal... Si m’ho diuen no m’ho crec, a mi, que m’agrada tenir-ho tot bastant controlat, que em costa inclús comprar-me uns pantalons o una samarreta... ara resulta que em compro un pis, que m’haig d’imaginar com serà per unes línies en un paper i que estarà situat en uns carrers recentment batejats per no sé qui...
Llavors, t’adones que el dia a dia et porta a un destí totalment diferent al imaginat... relativitzes, i penses que no val la pena proposar-se objectius a llarg termini, amb res ni ningú, ni amb un mateix. Plantejar-los ens ajudarà a escollir, a triar el camí, però hem de ser flexibles, i sobretot pensar que el demà pot canviar i ben aviat, que una cosa imprevisible modifica tota la resta i que res del que t’havies plantejat va tal i com havies imaginat... Així que, a gaudir de cada instant, de cada moment i de cada persona... que nosalaltres podem. Demà, ja veurem què passarà... Ella, ahir només volia sortir!!!