dissabte, 14 de novembre del 2009

Experiències

Fins avui, que fa una setmana que estem per Costa Rica, no he tingut l'oportunitat de poder connectar-me i actualitzar una miqueta el blog.
Ha estat una setmana ben intensa, ja que hem fet tota la part caribenya del país. Vam començar pel sud: Cahuita, Manzanillo, Cocles...on vam poder gaudir d'unes platges espectaculars... menjant fruita sota palmeres, en una platja de desenes de kms deserta... Alhora, mirant per sobre els nostres caps per què de tant en tan se'ns apareixien monos, iguanes... i algun "mapache"... Increïble.
Llavors vam anar a visitar un poble indígena a la serralada de Talamanca. Per arribar-hi només és possible pel riu i caminant... i ja que portem les "xiruques"... doncs caminant!!! pluja i molt de fang... però quin espectacle de la natura... En arribar vam estar amb la gent de Yorkin, que així es diu el poble, vam veure com viuen, com treballen, com es preocupen per no perdre les arrels, entre elles la llengüa Bribrí...molt maltractada, però que estan recuperant a base d'esforç. També vam veure com fan el cacao, ens van ensenyar com pesquen i com aprenen a viure del que tenen. Com són de senzilles les coses vistes així. El poble són 30 famílies, uns 200 habitants desperdigats per unes cabanyes, on tots s'ajuden i on els nens són tots com germans. Juguen al carrer, i dic carrer per dir-ho d'una manera, i no a la play o la Wi com els d'aquí... Una gran experiència...
Després d'estar dos dies amb ells, vam tornar, aquest cop amb el bot i vam fer camí cap a Tortuguero, on no vam tenir gaire sort per la pluja i per un guia... Part positiva? Vam conèixer dos alemanyes molt maques i vam fer una bona obra per algun dels futurs visitants d'aquest parc, de la qual n'estem molt orgullosos...
I avui, hem arribat a la Fortuna, un poble sota un volcà actiu que hi ha al nord de la capital, amb l'esperança de poder veure com treu una mica de lava demà a la nit... Pel matí, caminada de 5 horetes a un altre volcà i tarda de relax en aigües termals... i un cop sortim d'aquí... doncs ja s'anirà veient...

1 comentari:

Anònim ha dit...

Quina enveja.... ja torno a tenir ganes de tornar a fer un d'aquests viatges, us ho deveu estar passant teta. Tinc ganes que torneu i ens ho expliqueu tot. Fins aviat macus i seguiu pasant-vos-ho tant bé com fins ara. Cuideu-vos.