diumenge, 17 d’octubre del 2010

Halong Bay-Hue-Hoi An

A les 8 del mati ja estem al barco...petito pero molt xulo...ens fan descalsar(aquests teclats son dificils per escriure en catala) i comenca l'aventura...
Voltant i voltant enmig d'illes i d'una tranquilitat absoluta... fem una mica de kayac i dinem al vaixell... a la tarda vam pescar a l'estil vietnamita, es a dir sense canya, nomes amb el fil, tots aconseguim pescar exceptuant en Kel, que diu que el mar no es lo seu... el sopar espectacular, enmig del no res, amb un silenci espectacular i a sobre del teulat del vaixell...molt i molt xulo...
El dia seguent ens despertem enmig de la mateixa calma i continuem navegant...mirem coves, nedem, anem a collir quatre cargols de mar per sopar...i a tornar-hi...de nit el capita es transforma, treu el vi d'arros i comenca a intimar amb en kel...
El tercer dia ja va ser de tornada...van ser tres dies de calma, relax, que ens van venir molt b per comencar a encarar la segona part del viatge...
Al migdia arribem a Cat Ba, i ja comencem el nostre cami cap a Hue, 1000km al sud... autobus, amb unes lliteres prou comodes i nit de cami...van ser unes 14-15 hores... pero es van fer prou b... Hue, era la parada tecnica per encarar el sud del Vietnam, antiga capital del pais, actualment te una ciutadella molt xula, derroida pels bombardejos americans i francesos, pero encara queden restes del que era una fortalesa fa un parell de segles on hi vivia l'emperador...
El dia seguent, autobus i en poc mes de tres hores ens plantem a Hoi An, que es un poblet molt xulo, on principalment es viu del turisme pero conserva les cases com antigament, i on passejar pels seus carrers es ben xulo... Fem cerveses, realment barates, i bones... una canya gran ens costa uns 4000VND que equivaldrien a 0,20 eurus... En aquest poble hi estem 2 dies, hi mengem molt i molt b, ens fem unes jaquetes a mida que te les fan en menys d'un dia, (tu tries la roba, el model i ells te la fan....)... Aqui a Hoi An, es on ens plou mes del viatge, pero tot i aixi tenim molta sort, i tot i que es desborda el riu del poble, ens permet fer vida normal, ja que deixa de ploure lendema d'arribar-hi...
Despres de passar-hi els dos dies, de nit, agafem un altre bus i anem 500km mes cap al sud... i aixo ja mereixera un escrit nomes per detallar l'odissea que ha estat... deu ni do!!!
pero b...com podeu veure continuem molt b i a pesar d'alguna que altre odissea, imprescindible en aquests tipus de viatges, tots estem b... disfrutant del pais i menys de la gent, que tambe mereixera un escrit en els propers dies...

1 comentari:

Anònim ha dit...

Albert,

Gràcies per escriure-ho i descriure-ho tant i tant bé!!!....per un moment semblava que estigués allà quan ho llegia..
Merci per compartir-ho i per anar informant.A seguir !!

Petons per tots.

Evita.