És dimecres 28 d’agost. És un dia especial. De fet, des de
fa 16 anys cada 28 d’agost ho és.
Quan el vint-i-vuit del vuit coincideix amb èpoques bones, normalment
m’envaeixen records agradables de rialles, converses i d’estones compartides.
En canvi quan el vint-i-vuit del vuit coincideix amb èpoques més grises, fa que
l’enyorança que s’apodera de mi, sigui més nostàlgica i enganxosa. I costa més
de passar.
Suposo que per mirar de desfer-me d’aquesta nostàlgia, m’he
decidit, després d’uns quants anys, a tornar escriure i compartir algunes de les
meves cabòries.
I és així com aquest 28 d’agost, per intentar fer passar
aquesta nostàlgia, em vaig tornar a refugiar als Truffaut, i va funcionar.
La Virgen de Agosto, de Jonás Trueba. Guió deliciós amb converses
de vida (com en dic jo). Temes quotidians però transcendents que la majoria parlem
massa poc.
Al final i a quarts de 12 de la nit, quan surto del cine tot
passejant pels carrers de Girona, tinc l’agradable sensació, d’haver aconseguit
treure’m una petita part d’aquesta nostàlgia tan enganxosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada