Aquell plaer...

Avui mentre tornava de la feina cap a casa, per la ràdio he escoltat una entrevista als components del grup Manel. Darrerament se’n sent molt a parlar, i de veritat que ho tenen ben merescut... feia temps que no escoltava un cd on totes i cada una de les cançons valguin la pena, i on cada cop que les escoltes de nou hi descobreixes quelcom més. Fa uns anys enrere, quan em preguntaven quin tipus de música escoltava i deia música catalana, la gent em mirava extranyada...música catalana? –deien-. Donc sí, i per sort ara això ha esdevingut bastant més normal, gràcies a la nova fornada de músics... No sé si sóc jo, que estic més atent als canvis musicals que es van succeint, però és evident que alguna cosa s’està coent... Des dels mateixos Manel, Mishima, Antònia Font als Meritxell Gené, Cesk Freixas, Pau Alabajos, Ivette Nadal, Bikimel...
A més, abunden un munt de festivals arreu dels països catalans on poder gaudir de la música en directe, cosa que abans només passava en festes majors o en sales concretes...
En plena crisis de les discogràfiques (on semblava que seria la fi del negoci musical), és quan més música es fa en directe i quans més discos compro... però en preus econòmics, en preus decents, sense intermediaris, ni gent que es faci d’or a canvi de la feina dels altres...
Així doncs, ja podem començar l’any gaudint amb els primers concerts, ja sigui del barnasants, del festival del mil•leni, del tastautors, dels concerts de l’auditori de Girona, o dels diferents que es fan a les sales o teatres de les nostres contrades...per exemple, començant pel de demà a la Bisbal d’Empordà del grup d’Ulldecona, Pepet i Marieta...
A gaudir del plaer de la música en directe...