Avui semblava que la ciutat anés a un altre ritme, semblava que tot s’hagués aturat... i és que si vas corrent, dóna la impressió que els demés també corren, sembla que tot fa més soroll... en canvi avui m’ha donat la impressió que Girona s’aturava, anava a un altre ritme, a un ritme d’un divendres ben estrany, estranyament silenciós... He anat a l’escola oficial, d’allà al mercat de la plaça del lleó i de la plaça del lleó al bon cafè. A peu, passejant, sense pensar en l’hora d’arribar ni en l’hora de marxar, sense buscar un lloc per aparcar... simplement fent el que em venia de gust per abaixar el ritme, per abaixar la velocitat que m’he encapritxat a posar-me darrerament en el meu dia a dia... Un cafè, el diari, una conversa...un plaer.
I sense mirar l’hora, me n’he anat...caminant, tal com hi he arribat...sense una hora per dinar, sense un lloc on anar, sense pressa...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada