Nadal

Avui podem dir que ja s’han acabat les festes de Nadal. Haig de dir que no les esperava amb tanta por com anys enrere però suposo que són etapes. Primer les esperava amb ànsia per aquella ingenuïtat infantil. Després amb mandra per aquells dinars interminables on sembla que res vagi amb tu. I llavors, almenys en el meu cas, hi havia anys que preferiria haver pogut saltar, en un obrir i tancar d’ulls, del 23 del 12 al 7 del 1.
Però aquesta vegada, ha estat diferent. Per primer cop en molts anys no em feien mandra. Suposo que deu ser que ens anem fent grans, i que cada cop hi ha més cosetes al teu entorn que et fan passar d’aquell “rebel”: no m’agrada el Nadal! a aprendre-hi a conviure-hi i aprofitar-ne les coses bones... tot i que realment no sé si en té gaires de coses bones. I no tornaré entrar en el tema del consumisme, però s’ha de dir... de bojos circular per Girona aquests dies...
Així que aquest escrit no sé si és per desitjar-vos un bon nadal o felicitar-vos perquè ja s’ha acabat. Desitjar-vos un bon any o felicitar-vos perquè l’anterior ja s’ha acabat...
Però el que és cert, és que aquestes festes segueixen sense agradar-me, tot i esperar-les amb menys mandra. I sé que amb gent com jo, els nens (i quan dic nens, vull dir dels 2 als 6-7 anys) no gaudirien d’aquests dies tal i com es mereixen.
Sort que hi ha gent que encara manté viu l’esperit real d’aquests dies. Sort que hi ha gent que intenta que s’ho passin com mai. Sort en tenen ells, els nens. Felicitats a tot aquells que sabeu mantenir les tradicions en contra de tot el que se’ns gira.
Bon Dia 7