Fa uns dies assistia a una jornada sobre la cançó i els països catalans, a la casa de la cultura de Girona. Gran descoberta. En el decurs de les ponències, en Josep Vicent Frechina, va dir una frase que em va agradar: “cal que siguem receptors actius”. Us situo. S’estava parlant dels filtres que imposen els mitjans de comunicació per fer-nos arribar la informació... i es van citar alguns exemples que els propis ponents han viscut en pròpia pell en aquests darrers anys. Ara, a punt d’entrar al 2009, quan parlem de censura, parlem de filtres. Deu ser democràticament més correcte, però això en temps de Franco se’n deia censura... I actualment, n’hi ha molta... però per sort, ara, tenim armes per poder saltar-nos aquestes barreres que ens imposen. Per això és tan necessari que estiguem desperts, que contrarestem opinions, que llegim, que escoltem... en definitiva, que siguem receptors actius... I això, ho podríem extrapolar a tots els àmbits de la vida. En una amistat, a la feina, viatjant, tenint una conversa...
Per tant, el que ens toca, a tots, però més als joves, és interessar-se, actuar, fer quelcom més que ser receptors... ja que quedar-se casa i escoltar sempre les mateixes versions, no moure’s, ser passius per comoditat, per mandra ... tot això, implica veure-ho des de la barrera. I des de la barrera no s’aconsegueix res. És més còmode, més fàcil, però alhora més cobard i fa més absurd el dia a dia...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada