Constantment, tot al nostre voltant està canviant. Tot incloent la gent que ens envolta... Anys enrere pensava que tots, cada un de nosaltres, a mesura que aniríem fent anys, aniríem patint canvis, però me’ls imaginava d’una altre manera. Constantment estem rebent informació, estem aprenent de la gent que ens rodeja, de la feina, de situacions, de coses que ens surten bé i de coses que ens surten malament... però sembla que hi ha gent que ho està aprofitant més que d’altres... Darrerament, m’he emportat alguna que altre decepció referent a les amistats... i dic decepció perquè crec que aquests que ara m’han decepcionat, no han sabut aprofitar tot el que han anat rebent... cada un de nosaltres, anem modificant, ni que sigui molt a poc a poc, el nostre caràcter en funció de les experiències viscudes... la gràcia, està en anar aprofitant cada una de les senyals que ens van arribant i ser coherent. N’hi ha que, crec, han sabut fer-ho, n’hi ha que gens i n’hi ha que estem en “ello”... Per mi el més important és la coherència en fer, en funció del ser i del voler ser... i de coherència m’he adonat que no en sobra...va ben escassa...
Però per contra, hi ha qui està ben despert, n’hi ha que han tardat més que d’altres, però han sabut aprofitar el viscut per ser... i això es valora molt. Sempre he dit que no podria viure sense tenir la consciència ben tranquil·la, i la feina dels darrers dos anys, s’ha centrat en això, en intentar corregir els errors, alguns de grans, i si més no, de no repetir-los...
La gràcia, està en que cada un de nosaltres vagi veient en la seva pròpia realitat, de què se n’ha d’aprendre i de què no, què s’ha d’ignorar i que s’ha de recordar... Seguint això, difícil serà que no tinguem la consciència ben tranquil·la... I d’acord, hi ha molta feina per fer, constantment crec, però aquí està la gràcia, a no encantar-nos, a estar ben desperts, i a gaudir de cada un dels moments que ens toca viure... els que no estan desperts o simplement canvien i deixen de SER, a aquests, els diria que recordin, que tornin endarrere i es preguntin si tot el que ens ha passat ens ha servit d’alguna cosa... Als que no paren de créixer, als que estan desperts, a aquests els diria que felicitats, que m’alegro de ser a prop vostre i que m’agradaria que m’ajudéssiu a continuar... a continuar gaudint... Bon viatge Lorena i moltes felicitats...
2 comentaris:
Buff...es fa difícil escriure, sobretot perquè això em pega de ben aprop..perquè les decepcions continuen un dia darrere d'un altre. Perquè al final no es sap ben bé si el problema és de la gent o propi, si no demanem massa a les amistats...No ho sé! No sé la resposta! Però sé que darrere cada decepció i una vegada superada la ràbia, la impotència, la pena...etc., ets capaç d'adonar-te que finalment la gent que queda al teu voltant, és precisament la que ha de quedar. La que ha volgut formar part de la teva vida i tu de la seva. Per formar part d'aquesta gent, GRÀCIES! gràcies per les paraules, pels consells, per les trobades,per les bronques, pels tocs d'alerta,per tot el viscut i el que ens queda,...per estar ahi!Gràcies per deixar-me formar part de la teva vida i formar part de la meva. Per ajudar-me a ser qui hui sóc; no sé si millor o pitjor, però diferent. De vegades m'agradaria poder tornar enrere i canviar allò que no vaig fer bé (gaudir més, plorar més, riure més,...disfrutar de la gent que hui no hi és i que trobe a faltar) però com que no es pot, espere que tot el viscut m'ajudi a seguir fent CANVIS i a continuar valorant la importància de l'AMISTAT.
T'estime abu.
Ei lorena... moltes gràcies...en aquesta vida hem après q tot passa per algun motiu, així que adaptar-nos als canvis és el millor q podem fer...però sobretot no deixar que res ni ningú ens faci ser incoherents... vas pel bon camí, no en tinc cap dubte!!!abu... quan temps feia q no ho sentia... quins records!!!
Publica un comentari a l'entrada