Van començar en una cantonada. Llargues, interessants i molt productives... Aquelles converses on no sempre sents el que vols escoltar però que t’ajuden a veure les coses d’un altre manera o a reconduir una situació... Són aquelles que un cop arribes a casa, et sents feliç per haver pogut escoltar, per haver pogut compartir, per haver pogut aprendre de l’altre, per haver-te sentit escoltat i comprès...
Després van venir aquelles estones al bar, al teulat del seu pis, en aquella casa enmig de la muntanya, en aquell restaurant, a la cuina de casa seva... i van continuar en aquell sofà, amb música de fons que feia de banda sonora perfecte per les llargues estones de xerrera, on vaig créixer més que mai i que mentre marxava camí de casa, entrada la nit, em sentia afortunat d’haver pogut ser-hi, d’haver pogut contribuir, ni que fós com a receptor passiu de tot el que em vas ensenyar.
Però per contra, altres vegades, aquestes converses són notícia per la seva abscència. Sense saber perquè, no es produeixen i el silenci va fent tota la feina... I no m’agrada aquest silenci. Però molts cops un no el pot evitar i sense saber perquè apareix, i costa molt no “escoltar-lo” i ignorar-lo.
Però després d’un temps, la sort et sorprèn altre cop, i et tornes a trobar enmig d’una d’aquelles converses que tan enyoraves i que tan anhelaves... on tornes a gaudir escoltant, compartint... i aprenent. Però perquè això passi, s’han de donar una sèrie de requisits. I quan aquests no es donen, el que havien de ser converses interessants es converteixen en silencis incòmodes.
Així que, visca les converses que m’aporten i que aporto, visca les converses que em fan reflexionar, rumiar i créixer, visca les converses que em fan riure i plorar. Visca les converses que em fan VIURE.
1 comentari:
Bones! Un tema molt interessant el de les "converses".
A jo també m'agrada molt parlar i sobretot escoltar, suposo que no sempre és fàcil trobar una pesona que estigui disposada a escoltar en el moment que ho necessites i la majoria de vegades aquestes converses que ens agradaría tenir en les quedem per nosaltres mateixos... una llàstima, perquè segurament es perden moltes coses importants que com tu dius ens ajuden a crèixer.
Això si, a més de parlar també penso que els silencis en alguns moments són molt importants i necessaris a la vegada, pot ser ens aporten més coses de les que pensem. Estant amb silenci amb una altra persona pots gaudir de coses molt interessants i que també ens fan crèixer. Depenent de la pesona que tinguis davant t'aporta una cosa o una altra. Per exemple avui m'ha passat una cosa molt especial: una nena de 12 anys i jo després d'una forta discussió s'ha fet el silenci,aquest silenci tan dolorós, aquest silenci tan tallant, aquest silenci tan... trist? pot ser si, ha estat un silenci amb molta tristesa, decepció, sentiment... però amb molt de significat, molt més que en tota la conversa anterior,perque en els ulls d'aquella nena he pogut entendre tantes coses en poc temps, en aquelles llàgrimes tan reals he pogut veure el dolor que sentia i le sentit com si fos meu, no han fet falta paraules per entendre el que passava.
Després de investigar sobre aquesta nena he descobert la realitat, el que no volia que fos però que em temia i el que m'havia transmès amb el seu silenci ha estat la realitat. Una nena maltractada pel seu pare en varies ocasions... pot ser si haguessim parlat abans hauriem pogut evitar que això hagués passat, o no? ara em faig tantes preguntes...
Per això crec que si parlassim i escoltassim tots una mica més, de veritat, no dient sempre el que volem sentir, no, dient la realitat i el que sentim realment, les coses serien més fàcils.
Gràcies a tots els que saben escoltar!!
Un petonet.
Pati
Publica un comentari a l'entrada