Catedràtic d'ètica???

Quan anava a l’ institut, al Santiago Sobrequés, recordo que un professor de filosofia, molt peculiar, ens va fer llegir un llibre d’un autor espanyol a les classes d’ètica. No recordo el nom del llibre, però sí de l’autor, Fernando Savater. És el mateix que no fa gaires dies ha rebut el premi planeta per l’obra, “la hermandad de la buena suerte”. Anys després he anat entenent algunes coses d’aquest professor.
Quan els dies abans de l’entrega, deien els possibles candidats a endur-se el premi, haig de reconèixer que no en coneixia quasi cap, dels únics que em sonava, era aquest personatge.
Arrel d’això, he estat llegint sobre aquest autor, per acabar d’entendre el que estava passant. Aquest bon home, d’origen basc (és el nostre Albert Boadella, pels bascos), és catedràtic en ètica... deu n’hi dó... em sembla que s’haurien de replantejar aquesta definició... com es pot ser catedràtic d’una cosa que no es té? Que m’ho expliquin, perquè jo no ho entenc. Forma part de moviments com el Foro de Ermua (no cal dir res més, no?), va ser un dels crítics més durs contra les negociacions de pau de fa un parell d’anys, participa amb Ciutadans de Catalunya, és un dels promotors del manifest per la llengua comú i és molt crític amb tots els nacionalismes i com a tal, es defineix com antinacionalista, ell, que és el més nacionalista de tots. Em sembla que haurà de tornar a començar a estudiar això de l’ètica, ja que em sembla que el que li van ensenyar ha quedat una mica desfasat.
M’imagino, que la seva ètica, d’acord amb els fonaments d’aquest manifest per una llengua comú, no deixarà que li tradueixin aquesta obra que acaba de guanyar, en altres idiomes com serien el català o el basc. Haurem d’esperar que sigui coherent amb ell mateix, i que només li publiquin aquesta obra amb la “lengua común”. Tota per ells!!!