diumenge, 5 d’octubre del 2008

Tardes de diumenge

Les tardes dels diumenges són d’aquelles extranyes, on s’acaba el cap de setmana i s’entreveu l’inici de la tornada a la rutina... Hi ha una barreja de sensacions, on la majoria de vegades el que m’aporten són estones plenes de nostàlgia i melancolia, on un, acostuma a pensar més del que deuria... Anys enrere, sempre deia que les tardes de diumenge eren tardes de futbol o de parella... m’ho van vendre així... o si més no, així m’ho vaig agafar... i suposo que per això m’han acabat predisposant a “entristir-me”.
Quan estudiava, eren tardes dedicades a fer el viatge cap a Reus. Hi va haver l’època on es convertia en el moment perfecte per quedar amb els amics i fer un café explicant la festa del dia anterior. Altres, quedaves per fer alguna partida a la botifarra o algun Risk acompanyat d’una cervesa. També hi ha hagut èpoques on et quedaves a casa i acostumaves a fer dos coses: llegir un llibre escoltant música tranquil·leta, o mirar una peli tirant a tristoia... I de tant en tant, algun diumenge em sorprenia i es convertia en el moment màgic per una conversa que et feia veure que no tenien perquè ser tristes aquestes tardes... Acostumen a ser tardes plenes de nostàlgia, però dintre d’aquesta nostàlgia, les tardes que ara se’ns acosten, les de tardor, són tardes plenes de sorpreses, sempre i quan estiguem ben desperts i les sàpiguem aprofitar... és el meu propòsit i espero que algú m’hi vulgui ajudar.

Cançó de diumenga a la tarda
(http://es.youtube.com/watch?v=Q1PtuwU8wVE)

Take it easy
Well Im a-running down the road trying to loosen my load
Ive got seven women on my mind
Four that want to own me,
two that want to stone me

One says shes a friend of mine
Take it easy, take it easy
Dont let the sound of your own wheels drive you crazy
Lighten up while you still can
Dont even try to understand
Just find a place to make your stand and take it easy

Well Im a-standin on the corner in winslow, arizona
With such a fine sight to see
Its a girl, my lord, in a flatbed ford
Slowin down to take a look at me

Come on baby, dont say maybe
Ive got to know if your sweet love is gonna save me
We may lose and we may win
But we will never be here again
Open up Im climbin in to take it easy

Well Im a-running down the road trying to loosen my load
Got a world of trouble on my mind
Lookin for a lover who wont blow my cover
Shes just a little hard to find
Take it easy, take it easy
Dont let the sound of your own wheels drive you crazy
Come on baby, dont say maybe
Ive got to know if your sweet love is gonna save me

You know we got it easy
We oughta take it easy

1 comentari:

cris ha dit...

La fageda d'en Jordà

Saps on és la fageda d'en Jordà ?
Si vas pels volts d'Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i pregon
com mai més n'hagis trobat al món:
un verd com d'aigua endins, pregon i clar;
el verd de la fageda d'en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud
s'atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot el món
en el silenci d'aquell lloc pregon,
i no pensa en sortir o hi pensa en va:
és pres de la fageda d'en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!
seria una bona opció anari un Diumenge!!