Una de freda i una de calenta

Tarda del dimarts, després d’un dia un xic estrany, em disposo a anar a veure el cicle del truffaut i drets humans. Aquest lloc és diferent, i gràcies a aquest podem arribar a cosetes que sense la seva existència no arribaríem. Estic convençut que no ha de ser pas fàcil tirar endavant un projecte com aquest, en una ciutat com aquesta. I té molt mèrit. Però la meva sorpresa va ser que en arribar al cine, m’adono que havien canviat l’hora de la projecció. Érem unes 15 o 20 persones que ens vam quedar sorpresos. L’excusa que em van donar és que la publicitat estava equivocada. Doncs quina llàstima, ja que em vaig quedar amb les ganes de “caribeños del sahara”. Sort que hi anava sol i no havia tornat a enredar algú perquè m’hi acompanyés, ja que sinó el truffaut, hauria perdut una altre espectador potencial, i no són molts. Aquesta era la freda... I la calenta, és que la setmana passada, com cada mes, vaig rebre el número de la revista enderrock del mes d’octubre. Aquest incloïa un cd titulat: “ la gira’08, el disc de la música en valencià vol III”. Ja de per si, aquesta revista ens té acostumats a allunyar-se una mica de tot el tòpic i més corrent de l’àmbit musical del nostre país, i aquest mes, apart d’incloure aquest cd, en portava un altre del pop gallec del moment. Sort que hi ha llocs, revistes, espais... que ens deixen arribar a coses que pels mitjans corrents no ens arribarien. En el cd de la música en valencià, he descobert cosetes interessants, com el grup amanida peiot i aluminosis. També hi havia cosetes que ja coneixia com Pau Alabajos o Verdcel, que també es mereixen, ni que sigui a través de revistes com aquesta, que algú se’n faci una mica de ressò.