Un mirall

En el bar del poble, es reunien, com de costum, els tres companys de sempre, després de dinar, per fer el talladet, el trifàsic i el cigaló...Enmig de la conversa, el que prenia el cigaló, deia estar preocupat perquè darrerament no li sortien gaire els comptes, es veu q corren temps de crisis, diu.... El del talladet, per contra, diu que fa temps, anys, que no li surten els números, que ha de fer mans i mànigues per cobrir gastos i que està mal vivint, que no sap com sortir d’aquesta .... A l'altre punta de la barra, el del trifàsic, aliè a tota la conversa, que sembla no interessar-li, comenta que pel poble corre el rumor que hi ha un lladre que s’ha dedicat a robar a tots els veïns des de fa anys, i que ara, com que ja no li queda on anar a robar, ha demanat una ajuda al cap del poble, per poder continuar vivint entre luxes... En un ple, on no han tingut dret a paraula els vilatants del petit poble, els governants han decidit donar-li una sèrie d’ajudes perquè pugui seguir robant... el del tallat, indignat, ha reaccionat cridant molt però no fent res...: "que és injust, que no hi ha dret..." i el del cigaló, tot vermell, ha marxat tot dissimulant, a construir més cases per seguir robant...