Ahir, mentre estava fent endreça per fer el trasllat, vaig trobar uns llibres que creia tenir perduts... “Tria la teva aventura”, es deien... encara no fa gaires dies que en parlava... Són aquells llibres que llegíem de petits, on tu et triaves el final... si volies que passés “a”, passaves a la pàg 34, i si volies que passés “b”, passaves a la pàg 73, i així fins arribar al teu final... Jo era d’aquells que quan em sortia un mal final, tornava al començament i canviava les decisions fins a aconseguir el final desitjat...
A la vida, constantment ens fan triar, ens anem fent el nostre camí, l’anem personalitzant... i quan ens surt quelcom malament, ens preguntem el que hauria passat si haguéssim triat l’altre opció. Doncs mai ho sabrem... Podria ser tan diferent cada una de les nostres vides... com seria si hagués triat lletres enlloc de ciències, si hagués anat a Barcelona enlloc de Reus, si no hagués pujat a aquell tren, si no t’hagués demanat perdó, si no hagués arribat tard aquell dia, si t’hagués fet aquell petó, si hagués gosat dir-te tot el que sentia en aquell moment... seria tan diferent... però seria pitjor? Seria millor? Qui sap...
Hi ha una cançó que parla d’aquests llibres... m’encanta...
Perdut en un mar de dubte s
intentant trobar el camí
per què de tant en tant
la vida ens fa escollir?
Oblidant les meves passes
intento seguir endavant
per què de tant en tant
la vida ens fa renunciar?
Decisions salvatges que lliguen les meves mans
jo segueixo les petjades
dels que de tant en tant
es tornen a equivocar
Un petit moment de dubte
una gran indecissió
per què de tant en tant
jo trio el pitjor?
Intentant no fer dreceres
que m'escurcin el camí
per què de tant en tant
oblido el meu destí?
I girant el cap enrere
puc veure el què he deixat
per què de tant en tant
la vida ens fa triar?
Il.lusions trencades
de camins que no he agafat
jo segueixo les petjades
dels que de tant en tant
ens toca renunciar
Un petit moment de dubte
una gran indecissió
per què de tant en tant
jo trio el pitjor?
Busco respostes a l'atzar
i em pregunto què hagués passat
tu em mires i em dius:
tant se val
perquè de tant en tant
la vida ens fa encertar!
Un petit moment de dubte
un petit moment d'indecissió
Si a algú de vosaltres li motiva en Pep Sala... doncs aquest mes tocarà aquí a Girona, si el temps no ho torna a impedir...
5 comentaris:
Bones nen, acabe de descubrir este blog. Com valencia que soc, ja saps que no escrivim igual, natros som una especie diferent, aixina que demane disculpes a qui no m´entenga!
Es molt molt interesant, m´agrada xq es com estar al teu costat i estar escoltante, sempre m´ha agradat escoltarte! ( encara que ho pugues dubtar) No dubtes que entrare cada dia a veure si has escrit algo, xq sincerament em fas reflexionar mogollo i en molts moments m´emociones. Ets diferent nen, tens algo especial que no ho te ningu, i fas que tot el que te coneix estiga orgullos de tu!!
M´agradaria estar molt mes a prop de tu, pero el "meu llibre" m´ha portat a la pagina 73 i com tu dius, no se si sera millor o pijor...
Que t´estime molt nen i que sento haberte decepcionat en molts moments... pero res es facil, i simplement intento fer-ho tot el millor posible.
UN ABRAÇ CRACK!
Lorena, que te vaja molt be!!!! i portat be!!
Hola guapissim! fa uns dies que estic llegint el teu bolg i m'ha sorprés de forma molt positiva trobar els teus pensaments escrits per aquí perque llegint tot el que estas escrivint m'han vingut molts de records al cap i m'ha semblat com si et tingués més aprop, com si et tingués aquí al costat, tu parlant i jo escoltant-te... La veritat és que m'ha costat una mica escriure't, no et pensis, però m'ha fet ilusió compartir unes paraules amb tu. Sobretot després d'haver llegit aquest darrer comentari de les decisions que prenem a vida, ja que estic completament d'acord amb el que dius. Per mi és molt important reflexionar sobre les decisions importants que em fan decidir-me per un camí o per un altre, però també he de dir que m'agrada arriscar-me i no arrepentir-me mai d'una cosa que no he fet i hauria pogut fer... prefereixo fer el que em dicta el cor i ser conseqüent amb allò que no empenedir-me tota la vida per quedar-me pensant que hauria pogut passar si ho hagués fet com em dictava el cor. Pot ser això no sempre surt bé o no sempre surt com voldriem que sortís però cada nova situació ens serveix per aprendre i agafar lo bo que ens ofereix cada moment, pens que això ens ajuda a crèixer.
En molts moments de la meva vida he hagut de prendre decisions importants: en els estudis, la feina, les amistats, la família, la parella... i puc dir que en faig un balanç força positiu, no em queixo del camí que he escollit, això per mi és molt important perque m'ajuda aprofitar cada moment com a únic i especial. I més, d'uns anys cap aquí he arpès que s'ha d'aprofitar el moment i disfrutar-lo com si fos l'únic que viurem perque mai sabem que passarà en un futur, supos que això ho vaig aprendre gràcies a una persona molt especial, que em va ensenyar a aprofitar cada moment des del primer cop que ens vam veure, saps qui és, no?
Encara que estiguem lluny, sempre ha estat una AMISTAT molt ESPECIAL i si, ho remarco perquè és així, per mi l'amistat és molt especial i no la pots aconseguir plenament amb qualsevol persona. I "especial" perque no n'havia trobat cap com aquesta, el primer cop que vam parlar ja em va fer veure i sentir moltes coses, no se com explicar-ho però m'agrada molt la paraula que li vam posar un dia... "màgica" sempre he pensat que la nostra amistat ha estat màgica.
Bé, moltes gràcies per ser com ets i encara que estiguem lluny suposo que t'enrecordes de mi, encara que no parlem molt sovint, m'enrecordo molt de tu i has de saber que ets una persona genial, no caviis mai. Gràcies per tots els bons moments que he pogut passar al teu costati a veure si algun dia en aquest camí de la vida, en alguna de les decisions que ens toqui prendre els nostres camins es tornen a retrobar i podem gaudir de bons moments.
Un petonet molt fort, d'una mallorquina que s'enrrecorda molt de tu!!
Avui no ha estat gaire bon dia... però entrar aquí, i veure aquests comentaris me l'ha alegrat,i ho dic de tot cor. Sóc conscient de l'afortunat que sóc de tenir gent com vosaltres com amics, encara que lluny. Realment potser en el fons sí que espero massa de les amistats... i espero no sé massa exigent, però és tal i com sóc... m'agrada gaudir-vos, a tots i cada un de vosaltres, pq és el millor q tinc i el més valuós, suposo que per això sóc tan pesat... Però és que sense vosaltres no seria tal com sóc i tinc ganes de seguir "fent-me" amb la vostre ajuda... Perdoneu si en algun moment us he demanat més del que deuria, ha estat totalment totalment inconscient...
Estic segur el teu llibre serà tal i com tu vols que sigui, i això és l'important i ho hem après junts... sigues feliç!!!
M'alegro d'haver-te alegrat el dia des de la distància, a vegades les petites coses són les que ens ajuden a passar els mals moments.
No crec que sigui dolent ser exigent amb les amistats i més si tu ho dones tot de la teva part sense esperar res a canvi crec que els que responen també ho haurien de fer de la mateixa manera. Per desgràcia n'hi ha que no saben donar sense esperar rebre res a canvi i estic convinçuda que aquestes persones amb els temps se n'adonaran del temps que han perdut... o pot ser no, però jo almenys tinc la consciència tranquila i se que cuido les meves amistats tal i com es mereixen. Encara que darrerament me portat alguna que altra decepció i això em dona molt per pensar: que he fet malament? perquè ha passat? he estat jo? ha estat ella? culpables? no, no hi ha culpables, sinó falta de comunicació la majoria de vegades (en la meva experiència ha estat així) I realment, no val la pena perdre una cosa tan valuosa com l'amistat per aquestes coses, si tots ens esforçassim una mica més en cuidar les persones que tenim al costat (més a prop o més lluny) no ens passaría això. Però està clar que això no és cosa d'una sola pesona!
Sigues feliç tu també, jo a dia d'avui puc ser-ho gràcies a tu i a persones com tu, que no n'hi ha moltes!
Bonanit des de Mallorca, dema serà un dia millor!!
L' amistat (de LLATÍamicus; amic, que posiblement se derivi d' amore; estimar). Amistad és un sentiment compartit amb un altre persona,on es busca confiança,consol,amor i respecte.
Definició estandarditzada de l'amistat.
gràcies per la teva amistat
p:d/ s'hauria de tornar a redactar la definició d'amistat!!!
Publica un comentari a l'entrada